Diu que a la Cerdanya les immobiliàries s'han posat d'acord en no col·locar cartells de "en venda" els edificis, de tants que n'hi. En una comarca de terceres residències i a preus de Pedralbes o baixen preus ràpid o no en vendran ni un en plena crisi.
_ _ _
Diu que diuen que a Antoni Bassas li han ofert fer un informatiu nocturn a TV3. Ei, diu que ho diuen, però només això.
_ _ _
-"Que no he dormit vegades jo en aquesta estació !!!· diu una noia a l'andana de la de Sitges.
- "Ah sí, hi has dormit?" li contesta sorpresa la seva amiga.
_ _ _
A l'estació de Passeig de Gràcia un pare li diu a la seva filla:
-"Que me dés la mano. ¿No me la das? Mira que aviso a la policia para que te detengan, ¿eh?
L'home li deia això tot seriós a la seva filla de 3 anys.
La mare amb una tàctica més suau li va dir.
- "Venga, dame la mano"
I la nena li va donar la mà ràpidament a la mare. Si voleu que us digui, entenc a la nena._ _ _
Ja ho dèiem fa un temps que la cosa aniria a pitjor amb això de la gent que escolta música pel mòbil: als bars, al metro, al carrer cada vegada més gent et fa escoltar la música que ells volen sentir, ai, ai, ai !!! Potser haurem d'aplicar allò de "si no pots contra ells afegeix-t'hi" i escoltar nosaltres la música que ens agrada i que hi posin paciència ells ... em sembla que els que s'asseguin al meu voltant al tren aviat escoltaran Obrint Pas ..._ _ _Una dona d'uns setanta anys s'asseu a la terrassa d'un bar acompanyada d'un home de la mateixa edat, més o menys. Deu ser clienta habitual, perquè la cambrera la coneix. En un moment en que l'home s'ha despistat la cambrera li diu a la dona:-"Tu no te comprometas, eh? A pasárselo bien y ya está"i la clienta li contesta:-"Pa qué me voy a comprometer, si ya tengo la paga de mi marido!"No he acabat de saber si era vídua o, segurament, divorciada._ _ _"Aserrín, aserrán, el sorteo de San Juan, aserrín aserrán, el sorteo de San Juan ..." Quina cantarella més insoportable la que utilitza l'ONCE per anunciar el sorteig de Sant Joan. Sobretot perquè és d'aquelles que s'enganxa desagradablement, oi? _ _ _A la platja de Badalona se sent un missatge pels altaveus: "Es recorda als banyistes que a conseqüència de les pluges dels últims dies no està permès el bany a les platges amb bandera vermella".
Diu que el motiu han estat el successiu vessament d'aigües fecals pel "sobreeiximent" dels col·lectors a causa de la pluja. Puaj, és el que et fa malfiar de les platges metropolitanes, que a la que plou tot de fems i rates van a parar a l'aigua i un es pregunta si això només passa quan plou o si quan no ho fa també passa però en menor mesura.
_ _ _
En fi, em quedo amb la paraula "sobreeiximent", que m'ha agradat.
_ _ _
Avui ben d'hora he notat una pujada sobtada de visitants al blog i no he sabut què ho motivava fins que un amic m'ha dit: "Guillem, que una amiga portuguesa m'ha enviat un mail amb l'enllaç al teu blog perquè el mirés!" Es veu algú va trobar la meva foto-crònica sobre la festa dels portuguesos als jardinets de Gràcia i que l'enllaç ha corregut de mail en mail. De moment porto 57 visites d'aquest enllaç. Benvinguts amics portuguesos !!!
_ _ _Una noia guapa, en top-less i un banyador que tapa ben poca cosa aprofita a la platja els rajos de sol abans que arribi una nova tempesta. Poc després s'incorpora el seu company, també ben plantat, que s'estira al seu costat. Tenen uns vint-i-vuit anys.-"Em poses crema, sisplau?" li diu ella.(Què m'has dit! crec que pensa ell, que ben ràpid comença a posar-li crema per tot arreu i a gaudir de la sol·licitud que li ha fet la nòvia)Quan ella ja està ben pringosa li diu: -"Ara te'n poso jo a tu".I ell que no, que no gràcies, que no vol crema!Ella va i li espeta:-"D'acord, però quan t'agafi càncer de pell no em fotis les culpes!" ... deu ser de tant que l'estima !
_ _ _
Un amic m'envia un SMS des de Portugal: "Som a Lisboa, tot el país paralitzat amb la "seléçao". Riu-te'n del nostre nacionalisme!"
_ _ _
Una dona parla amb la perruquera:
-"Està guapa la teva companya! I què prima!"
-"Doncs no para de menjar", li contesta l'estilista
-"Es manté molt bé" insisteix la clienta
-"Jo crec que hem de canviar de règim i menjar, menjar tot el que volguem!" ha conclós una segona perruquera que escoltava la conversa!_ _ _
Un noi d'uns disset anys li explicava la seva última aventura sexual a un amic, en un carrer qualsevol del país:
- "¡ Dos polvos con el mismo condón ! ¡Hice dos con el mismo condón! Es que el primero fue: ¡pim, pam! y ¿ya está? Tope de rápido y al cabo de un rato lo cambié de posición para el segundo. ¡ Quedé hecho polvo !
El que no he arribat a sentir és si va netejar el preservatiu abans del seu segon ús, o no. De nou és ben bé que la realitat supera la ficció, oi?
_ _ _Una nena d'un nou anys s'ha quedat endarrerida i crida la seva mare: -"¡Mamá! ¡Mírame la coleta!"i la mare que li diu:-" Déjate de coletas y hostias y vés rápido, que ya te la he mirao cuatro veces !!!"_ _ _Quina ràbia que fa veure com, ara sí, La Vanguardia s'ha decidit dia sí i dia també a insistir que no-sé-quants bisbes demanen una reorientació de la política informativa de la Cope. Ja ! Ara volen que destitueixin Losantos. Oh quina casualitat que aquesta insistència es produeixi precisament quan a la cadena dels bisbes li ha donat per atacar per terra, mar i aire el "reformisme" de Mariano Rajoy i i que no es fes abans, quan des de l'emissora catòlica es feia la campanya de creació d'odi contra Catalunya més potent des de la guerra civil. Si ho fan ara és perquè els uns -els bisbes- veuen que la cosa se'ls en va de les mans i no es volen posar contra un sector potent del PP, i els altres -La Vanguardia- hi veuen una oportunitat única de matar dos ocells d'un tret: la línia informativa de la cadena catòlica i la incapacitat del PP a arrelar a Catalunya. Que ho diguin clar: La Vanguardia té les seves esperances posades en el PP de Mariano Rajoy.
_ _ _Caço al vol aquest comentari en un mercat de Barcelona:-" ... el Pep ya sólo quiere mojar. No veas con lo que le ha pasado ..."-"Ya no está con esa?"-"No, ha escarmentado..."Mojar o no mojar deu pensar aquest en Pep ...
_ _ _
Una noia així pijeta parla pel mòbil i protesta perquè li han posat un exàmen massa difícil...
-"Estoy super-enfadada, el tío ya como si fuéramos a suspender todos: 'sàpiguen que aquest exàmen és molt complicat', así tal cual, se burlaba con toda la jeta. Qué se yo, igual rascando de aquí y de allá llego al cuatro..."_ _ _
"Quan Catalunya Ràdio era Beirut" és el nom del magnífic reportatge que han emès avui al programa d'en Bassas per recordar el 25 anys de Catalunya Ràdio. Basat en una tertúlia en un bar de la vora de l'emissora on hi participava gent que fa un quart de segle van col·laborar en els inicis de l'emissora, entre ells Quim Monzó com a últim representant viu de La Mercantil Radiofònica, el lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico. He tingut la sort d'escoltar-lo perquè per casualitat em trobava en un taxi en aquell moment. Si us agrada el món dels mèdia o de Catalunya Ràdio busqueu-lo i escolteu-lo, que val la pena. Han acabat rendint homenatge als que ja no hi són: Barnils, Vendrell i molts d'altres entre els que he trobat a faltar l'enyorat Jaume Lorés.
_ _ _
I parlant de taxistes, un que baixa la finestra i es fot a cridar contra una moto que li havia envaït el carril:
-"Serás idiota, que te tiro y te vas al hospital, ¿eh? Yo no pierdo nada. Un golpecito y al hospital, ¿que no ves que no puedes entrar en mi carril?"
Em mira pel retrovisor buscant complicitat:
-"Ayer ya vi una motorista que se había ido ella solita contra la acera en pleno carril bus ..."
_ _ _
En un bar, un senyor de classe parla per telèfon:
-"Jorge, ¿puedes hablar? ¿no estarás jugando a golf? Oye, ¿tu qué marca de cosméticos me dijiste que utilizas?"
_ _ _
Al tren un noi parla pel mòbil. L'agafo a mitja conversa ...
-"Hòstia, pues no massa bé. És que ella és molt tossuda i jo també. Sempre vol que em baixi jo els pantalons i quan ho faig, no ho valora. I s'ha acostumat a que sempre sigui jo els que me'ls baixo. I va burxant, burxant, burxant ... Et truco aquesta nit i t'ho explico més, vale xato? Déu, nano.
_ _ _
Avui al matí he arribat molt just a l'estació i ja anunciaven pel megàfon el tren que jo volia agafar. Sense mirar la pantalla ni res m'he ficat en el tren quan ja tancava les portes i ha anat de poc que la roda del darrera de la Brompton no es quedés enganxada a la porta del vagó!Quan ja érem als afores de la ciutat, dos avis s'han posat a cridar:-"Que no va a Vic, aquest tren? Que no va a Vic ????"Es veu que havien vist el mar i havien deduït que òbviament, el tren no anava a Vic.Ningú els ha contestat i jo era massa lluny per dir-los que no, que aquell tren anava a Calella.-"Però si ho posava a la pantalla: "VIC". Ja m'ha extranyat que el tren passés tres minuts abans de l'hora anunciada", ha dit l'àvia."Santa innocència", he pensat penso jo! Com se li acut agafar un tren que passa tres minuts abans si amb la Renfe això és impossible! I sí, no dubteu que la pantalla debia posar "Vic", perquè a l'estació de plaça Catalunya són així de cutres, res va bé, res, tot va a deshora o a mig funcionar, tot._ _ _
Per cert que al dijous de Rumba al KGB un noi va fer un gest que em va encantar. Li van preguntar l'hora i com que no el sentien perquè la música era molt forta, els ho va indicar: un tres amb els dits i el braç creuat indicant un quart ! Tres quarts. Eren tres quarts ... de 12. Fabulós el sistema del braç creuat.
_ _ _
No he arribat a temps per fer la foto ! Un home transportava una caixa d'aquestes com d'un televisor quadrat o similar. La portava al cap i l'aguantava amb els dos braços amunt. I quan ha arribat al semàfor, per no abaixar la caixa l'ha recolzat en el semàfor, i així li pesava menys. L'escena era divertida.
_ _ _
Una noia com boliviana li diu a un seu amic: " ... y dale saludos a Jaimito y a María ... ". Què voleu que us digui, això de Jaimito m'ha fet gràcia, sonava a cinematogràfic o a acudit ..._ _ _
Entrevista del diari Gara a Quim Monzó, dissabte 10 de maig del 2008:
- Sigue pensando que al catalán le quedan dos teleberris?
- Con toda sinceridad, sí. Y me sabe muy mal, es la lengua que he elegido para crear historias. Lo que pasa es que la muerte de una lengua no es como la muerte de un pájaro, que coges una escopeta y pum, cae a tierra; no, hay una degradación, una corrupción, una dilución dentro de otra lengua ... En nuestro caso, el catalán se está diluyendo en el castellano, siendo dos lenguas romances es una absorción todavía más simple. Es muy fácil que el catalán acabe convirtiéndose en un patois y que acabe despareciendo, reduciéndose a algunas palabras.
I continua Monzó:
- Aquí la gran cagada fue que falló la República. Si la República no se hubiera ido a la mierda, la situación posiblemente sería diferente, el país no hubiera sufrido la fuga de cerebros que fueron suplantados por la nueva estructura política. La situación acabará siendo como la de Occitania o la Catalunya Nord, una cosa residual, mucha banderita catalana y mucha polla, pero el sentimiento nacional completamente diluido. El caso del euskera puede que sea distinto. La muerte del euskera, si la hay, será diferente, no una dilución.
- ¿Cómo ve la salud de la literatura catalana?
-"La veo bastante bien, lo que veo muy mal es el país. Pero para un país tan mal de salud, vaya con la literatura que se hace. Hay mucha mierda igual que en todas partes. Pero la literatura catalana se aguanta bastante bien a pesar de las hostias de la historia.
_ _ _
-"Mira, avui m'han portat tres currículums", m'ha dit la propietària d'un dels bars on de tant en tant dino. "Va bé perquè així quan una cambrera marxa de seguida la pots substituir. Fa un any no passava, es nota que falta feina ..."
_ _ _
-"Per tu no existeix el verd, no !" m'ha cridat un home d'uns setanta anys quan una mica a sac m'he incorporat a la calçada, en Brompton, des de la vorera. Ell tenia verd de vianants i jo taronja de vehicles i certament me l'he saltat com qui no vol la cosa, però amb cura, amb molta cura. Ai, les bicis a Barcelona, que anem per on ens dóna la gana ... i per on podem. Mori l'ordenança, volem una nova i realista normativa._ _ _-"Bona nit Guillem. Apunta: 17 i 18 de maig, fira de coca de recapte a Tàrrega ... mmm!"... diu un sms que m'ha enviat una amiga. No crec que hi pugui anar però ja ho sabeu ..._ _ _Quatre noies d'uns catorze i quinze anys estan assegudes al tren. Sembla que vinguin de passejar per la vora del mar, totes amb pantalons curts, més aviat grassonetes i bastant despitragades. Passem per davant d'una fira d'aquestes cutrilles i se la miren amb un cert despreci:-"El martillo en Barberà es el doble, es asín de alto. Ese mola un huevo. Te deja boca abajo y ... un mareo ... ! Pa arriba y pa abajo. Yo me monté tres veces seguidas".-"Yo estuve dos putas horas en la cola", diu una altra. "Y veía los que bajaban asín blancos. Bajaron mis amigos, el Jóse vomitando"-"¿Y sabéis que es el Furia, de Tarragona? Es como una rueda, asín. Comienza super lento. Y al Chusep casi se le cae el móvil!"-"¡A mi se me salió una sandalia volando!"-"En el Tibidabo hubo un problema con el caída libre: dicen que se soltó un tornillo !"-"¡Ahí sí que te carpas !"-"Y en la barca esa ej que no te ponen ni protección. Yo me monté en la barca de Granollers y me sobraba asín de barra. Estaba menos delgada que ahora ..."-"Y el Decan (?) da miedo pero moló cachas!"_ _ _Caram, com pugen les generacions, arribarà un moment que no les entendré ! No sé vosaltres però de la conversa jo he après dues expressions que desconeixia, sobretot dues, bones eh?" Ahí sí que te carpas !"" ...da miedo pero moló cachas !"_ _ _Si sou emprenedors en l'àmbit que sigui sapigueu que no esteu sols, els monjos de Montserrat preguen per vosaltres. Als laudes que fan per Ràdio Estel en directe des de Montserrat -ja sabeu que a mi el que m'agraden són els directes ... de qualsevol tipus !- fa uns dies vaig sentir aquesta pregària:"Acompanyeu senyor el dia d'avui el cor d'aquelles persones emprenedores que faran un nou esforç, avui, per tirar endavant els seus projectes".Doncs això, endavant que no esteu sols !_ _ _Unes senyores de Barcelona, de les d'abans, simpàtiques elles, xerren gairebé a crits en un bar d'aquests com de zona alta. Estan entre els setanta-cinc i els vuitanta cinc i una d'elles explica que aviat marxarà de creuer:- "Ui, quin mareig", li diu una amiga-" I ara, què dius, jo quan em marejo és caminant !"Es veu que el creuer és breu, de dissabte a dijous i per la Mediterrània.-" I quant t'ha costat?"-"Caríssim. Todos mis amigos que hacen cruceros dicen que es muy caro: 'Nena, no se qué te darán'. Tothom m'ho ha dit".i segueix explicant:-"Cent de paga i senyal. Quatre-cents d'avançat i quatre-cents la setmana abans. Total 900 Euros per 6 dies. Però a dintre ho tindré tot pagat".Doncs pensava que seria més car, 900 € per un creuer, encara, no?Una altra amiga li diu:-"Però no tindràs balcó, només finestra".-"Sí, això no m'agrada tant perquè no em marejo però sí que tinc claustofòbia"._ _ _La mateixa dona, una senyora divertida, continua explicant d'altres coses. A la nit li costa dormir: -"que no em descuidi les pastilles ! És que sinó cada dia em desperto a les quatre. Abans me'n prenia una a les 11 i dormia tota la nit. Ara intento no prendre'n però la tinc a la vora per si em desperto. La prenc a les quatre i així segueixo dormint"._ _ _ Mentre jo feia un cafè he vist Ramon Pellicer fent de pare i passejant pel carrer del pecat de Sitges. Empenyia el cotxet d'un nen, suposo que del seu fill. Pellicer m'ha semblat més petitet del que sembla per televisió. Ell anava fent com si res però segur, segur que deu anar pensant: aquest em mira, aquest no, aquest em mira, aquest no. Aquesta part de la fama deu ser veritablement agobiant ! Això sí, se'l veia feliç ! _ _ _
A través de les estadístiques del blog t'assabentes d'alguns dels rumors que corren pel país. Últimament n'hi ha dos que es van repetint molt. Un sobre la suposada homosexualitat d'un conegut periodista. Posen el nom del periodista entre cometes i la paraula "homosexual". Gairebé cada dia tinc com a mínim una entrada amb aquesta cerca. L'altra és més trista, sobre la malaltia d'una coneguda artista. Posen el nom de la persona i entre comentes: "malaltia". D'aquestes n'hi ha menys, d'entrades, però totes dues es van repetint.
_ _ _A la caixa del Bonpreu hi havia divendres una cua llarguíssima. Moltíssima gent havia decidit com jo que divendres a última hora era un bon moment per anar a comprar. El caixer era un noi jove -ja sabeu que el Bonpreu és dels pocs súpers on els caixers i les caixeres són gent com tu i com jo-. El noi, atabalat per la quantitat de gent que s'esperava li diu cridant a l'altra caixera:-"Que no deien que tothom havia marxat pel "cap"?"_ _ _Unes dones en un bar:-"Jo enyoro aquell Sitges en que treies la cadireta a prendre la fresca !"-" Jo també enyoro aquell Ribes ...", diu l'altra referint-se a Sant Pere de Ribes._ _ _Abans havia sentit "cap de setmana abreujat": capde, cds ... però és la primera vegada que sento "cap" obviant la continuació. M'ha agradat, sobretot venint d'un caixer de supermercat, que per desgràcia no són precisament les persones que més habitualment et facin descobrir noves expressions en català._ _ _
Dos de maig i una mare es queixa en un bar, amb el nen als braços:
- "Hoy en la guarderia, puente ! Me he tenido que pedir fiesta ..."
_ _ _Una dona gran entra al bar i troba unes amigues. Té més de 80 anys. Es veu que la senyora és habitual del local però ara hi va menys perquè està malalta. Estan contentes de veure-la i li diuen:- "Vas elegant com sempre, quin goig que fas!"Ella explica:-"Mireu, és que vaig d'un metge a l'altre i em diuen que em quedi a casa. Però avui, amb el dia que fa, m'he dit: Jo em "tiro"al carrer ! "_ _ _He sentit com Quim Monzó deia a RAC1, més o menys: "Avui en dia és molt fàcil publicar un llibre. Si dediques quatre hores a la setmana i vas escrivint, fàcilment trobaràs un editor que el publiqui, s'editen molts llibres. Per això ara, el que interessa no són tant les edicions com sobretot les reedicions".
_ _ _Avui, dia de la Mare de Déu de Montserrat, és l'aniversari d'una de les meves amigues dels esmorzars del diumenge. Fa 79 anys. El felicito i em diu: "vinga, que no et deixarem llegir, que som unes garlandes". Mentre xerra amb les seves amigues, com fa sempre, arriba excepcionalment la seva família i li porten un regal, un llibre.Molt contenta, la dona obre el paquet. "Hem pensat que t'agradaria, però sinó el pots canviar". Són les memòries de Jordi Pujol, li regalen en castellà. "És que en català em sembla que encara no han sortit", diu ella.-"No, és el llibre del Zafón el que encara no ha sortit en català, aquest sí. Però el vam agafar en castellà perquè, com que llegeixes La Vanguardia, ... Però si vols te'l canviem !"-"No, ja està bé." diu resignadament la meva amiga, ben catalana.
Jo crec que de vegades els joves pensem que els avis són tontos.
_ _ _
Trobo un amic que n'està fart de la seva feina. Diu que també ho estan tots els seus companys. Guanyen prous diners:-"Ens tenen agafats pels sous!"Que és com dir: ens tenen agafats pels ous, oi? Mai havia pensat que dues frases que només es diferencien per una essa sonora fossin tan semblants i tan diferents al mateix temps!_ _ _A qui se li acut portar una escola de visita a una central nuclear? Jo és que ni en somnis no hi vaig! Ni a Ascó ni enlloc!Amb l'angúnia que em fa només de veure-la per televisió, de pensar en tots els residus que s'hi acumulen! Em venen esgarrifances de saber-la tan a prop, a vosaltres no? Puaj!_ _ _
-"No hombre, pero si hemos quedado a las once y veinte en Francesc Macià, aún tenemos tiempo..."... li deia un noi així pijito al seu amic, pujant Aribau en direcció a Diagonal. Fins no fa tants anys el noi hagués dit que havien quedat a Calvo Sotelo. A poc a poc va havent-hi un canvi de xip i els sectors diguem-ne resistents a la idea de deixar l'anterior denominació de la plaça ja diuen Francesc Macià. Quants anys s'ha trigat a que aquesta conversa sigui normal? Vint-i-cinc? I és que els canvis sociològics de vegades són lents, però van arribant ..._ _ _
Ara se n'adonen i fan públic que les tècniques d'Herbalife són sectàries i que els seus productes dietèctics són perillosos per la salut! Vaja, vaja, si no cal ser un expert en sectes ni en dietètica per saber-ho! No sé vosaltres però jo ho tinc clar des del primer dia que vaig veure al carrer o fins i tot a casa un d'aquells homes amb la xapa de "Pregúntame cómo he adelgazado" o alguna cosa així. Glups, d'això també deu fer uns vint-i-cinc anys ! Els d'Herbalife sempre m'han recordat els mormons, aquells seguidors de Joseph Smith que es passegen en parelles de dos nois pels carrers d'arreu del món. Però els mormons regalen les memòries de Joseph Simith i els d'Herbalife venen productes dietètics.
_ _ _Els mitjans polítics i mediàtics madrilenys propers al PSOE estan fent ja el conte de la lletera i s'imaginen que aviat tindran un lehendakari socialista. Es freguen les mans, comparen el cas català i el basc -"qui s'hagués imaginat un president com Montilla a Catalunya fa uns anys?", "qui s'hagués imaginat un nacionalisme moderat tan afeblit?", "El PNB està dividit en dues ales irreconciliables". Fan previsions i no paren de repetir que aquesta vegada sí, que el PSE-PSOE té a l'abast guanyar les eleccions basques que se celebraran d'aquí un any, si no s'avancen. Parteixen dels grans resultats de Zapatero a les generals. Ells sabran i no dic que no. Però vaja, cada elecció és diferent, que no cantin victòria perquè tan a Catalunya com al País Basc Zapatero va comptar amb l'acolloniment col·lectiu davant una hipotètica victòria del PP.
_ _ _
Un amic em truca des del metro: "Què fill de puta", em diu "justament ara un noi està ratllant el vidre del tren". Es veu que ho ha fet molt ràpid: "just quan el vago es començava a moure el noi, que estava a l'andana, ha tret com una pedra i ha començat a ratllar el vidre. I ja els persegueixen a aquests? No poden fer res més per evitar-ho? Quina ràbia que fa quan ho veus així en directe!". I així ens ho ha retransmès.
_ _ _
El missatge de la festa de Sant Jordi de la Plataforma per la Llengua està molt ben trobat, "El català Llengua Comuna" i amb la implicació de grups musicals d'arreu i d'associacions d'immigrants. Per les veus que m'han arribat entenc que enguany l'han hagut de fer al Moll en comptes de plaça Catalunya com era habitual perquè no els han donat el permís necessari per fer-la on ja començava a ser tradició. Conec la gent de la Plataforma, són dels que més fan, dels que més s'ho curren i segurament els que més saben en la defensa pràctica del català.
_ _ _¿Sóc l'únic que troba cada vegada més aburrits i repetitius els telenotícies i les notícies de la ràdio?_ _ _Abdicarà aviat el rei Joan Carles?
S'estan creant les condicions perquè el rei Joan Carles abdiqui en el seu fill?
És només una mica d'especulació, de política ficció a partir d'algunes consideracions certes:
- Al rei Joan Carles (1938) se'l comença a veure gran. Res extraordinari, simplement té el físic d'un home de 70 anys que en condicions normals ja estaria jubilat.
- Sense anar més lluny, durant la investidura de Zapatero se'l veia envellit. Penseu en algú de la vostra família, amb 70 anys i fent aquell discurs. Jo crec que deu anar tenint ganes de jubilar-se.
- L'any 2007 va ser el seu "Annus horribilis" per una sèrie de motius que ara no recordarem
- Durant el 2007 la dreta ultra espanyola va demanar més o menys explícitament la seva abdicació des de tertúlies i columnes de diaris. Era per tant un mal moment per a Joan Carles per abdicar.
- Si el PP ultra hagués guanyat les eleccions continuaria sent un mal moment per un canvi de monarca
- Però va guanyar el PSOE de Zapatero, amb qui el rei se sent còmode
- El príncep Felip no ho tindrà fàcil per guanyar-se la legitimitat moral que agradi o no té el seu pare. Però casat, amb fills i tota la seva experiència i formació li ha arribat un moment lògic de presa de la responsabilitat
- La família reial espanyola no és l'anglesa. Ni Joan Carles és la reina d'Anglaterra ni Felip el Príncep Carles. S'entèn que la reina no abdiqui en el seu fill però Joan Carles no té els mateixos motius per a no abdicar en Felip.
Vaja, la meva conclusió és que si al PP s'imposen les tessis de Rajoy, si la dreta ultra perd el PP o fins i tot s'escindeix en un nou partit, s'estan creant les condicions perquè el rei Joan Carles vegi a venir un període més còmode que els darrers 10 anys i un temps propici per a abdicar en el seu fill. Pot ser ara o al 2010, quan el PP escollirà candidat a les eleccions del 2012.
L'encertaré?
_ _ _Fa uns dies vaig escoltar Ràdio Intereconomia. Uf ! Si són més ultres que la COPE. Al vespre fan un programa a l'emissora de Barcelona on tots semblen militants de l'ala dura del PP_ _ _-"Y tu ahora a quien cuidas?"... li preguntava la fornera a un home llatino-americà-"Pues a un señor, que le dió una embolia y se quedó paralizado de medio cuerpo. A penas habla"-"Y no tiene hijos?"-"No, vive solo"_ _ _Una parella passa davant la granja Viader del carrer Xuclà, l'establiment on en el seu dia es va inventar el Cacaolat. L'home, d'uns trenta-i-tants anys, va i diu:-"Esta es una granja pura catalana". I va afegir: "catalana-catalan"A mi això de la puresa mai m'ha fet gaire el pes, no em fa sentir còmode el concepte de "pura catalana". Però vaja, suposo que entenc el que volia dir._ _ _Rodalies Renfe va repetint un insoportable anunci de Sant Jordi, un concurs que fan el 23 d'abril, diu que et pot tocar un bitllet d'AVE a Madrid. Ai que pesats amb tantes relacions públiques, si el que volem és que els trens funcionin i no triguem tres hores i mitja en arribar a Puigcerdà!_ _ _
Acostumats com estem a veure escales mecàniques que no funcionen durant dies i dies, m'ha sorprès veure com uns treballadors estaven intentant reparar a quarts de deu de la nit d'un divendres l'escala que baixa de Canaletes al metro i als Ferrocarrils. Amb una cigarreta a la boca, un mirava cap al forat del motor i l'altra reparava alguna cosa a mitja escala, insòlit, oi?
_ _ _Això que explico més avall de la promoció de La Vanguardia, el sorteig d'una hipoteca està fent arribar força gent a aquestes pàgines. Mireu el comptador fins a les 18.26 h , totes són entrades d'avui:
15 www.lavanguardia.es/hipoteca13 www.lavanguardia.es/hipoteca3 www.lavanguardia.es/hipoteca2 www.lavanguardia.es/hipoteca1 www.lavanguardia.es/hipotecaAls que arribeu buscant que LV us pagui la hipoteca, us animo a que us toqui o no torneu a entrar algun dia per aquí ..._ _ _-"Ja veuràs quin jaleo que hi haurà a les Rambles amb els inglesos el dia de Sant Jordi !", comentava avui una botiguera...
_ _ _
Pel que he pogut anar observant i escoltant entre gent del carrer el conseller Baltasar s'ho hauria de fer mira, per un motiu o per un altre és potser el que pitjor entrada té entre els ciutadans, no se l'entèn i se'l percep com a incoherent ...
_ _ _-"Capitán, ¡mande firmes! ¡Viva España! ¡Viva el Rey!" ha cridat tan bé com ha sabut Carme Chacón. Malgrat tot feia cara de necessitar uns dies per a acostumar-se a aquestes situacions, però vaja que s'hi adaptarà ràpid.
Ai, ai, ai ! Què hem fet nosaltres per a merèixer això? No havíem quedat que ens havíem portat bé a les eleccions?
_ _ _
Un vell mariner de Sitges, Agustí Pascual i Roig, nascut precisament al carrer mariner de la Carreta, diu coses molt suggerents en una entrevista que li fa en Víctor Lluelles a l'Eco:
- "Quants pescadors hi havia a Sitges a la teva època, als teus quinze anys?"
-"Parlem de gairebé fa setanta anys, llavors hi havia un centenar de pescadors o més, unes tres barques de la sardina amb vint homes cadascuna, una per l'arrossegament que el número de pescadors depenia, podia ser de cinc a dos, també hi havia catorze o quinze barques que anaven a la xarxa; i deu o quinze amb un home sol que anaven a les cloïsses amb una gàbia amb rasclets, és el que recordo".
_ _ _
" Què bec - Quebec " és un restaurant nou de BCN, petitet, d'aquells on ve de gust entrar -al carrer Dagueria 12, entre Via Laietana i l'Ajutament. Han posat un cartell a la porta, busquen personal "que parli català i francès".
_ _ _
El reportatge de sexe a BCN de Time Out informa sobre tot un sortit de productes per incrementar i aprofitar el plaer. En concret hi apareix un vibrador d'alta gamma, fet a mà que costa 500 €. Una amiga comenta: "Aquest preu per un troç de plàstic? Millor pago uns quants gígolos i m'ho passo millor ! " Bé, però hi ha altres productes de preus més accessibles.
_ _ _
Heu vist l'última promoció de LV? "Libere su hipoteca" ! Es tracta d'enviar un SMS al 7470 amb el text: LV (espai) i el vostre DNI. Costa 0,90 + IVA i en podeu enviar tants com volgueu pagar. El "joc" comença el 14 d'abril i acaba el 18 de maig.
_ _ _
Una amiga andorrana nascuda el 1971 m'explica: "Vaig ser un nadó de contraban ! Aleshores a Andorra no hi havia hospital i tothom anava a parir al de la Seu d'Urgell. Els pares en teoria havien d'anar a inscriure la criatura al registre civil de la Seu i a la frontera et demanaven els papers del neixament. Però els andorrans no volien inscriure el seu fill a Espanya i tothom pujava els fills amagats, de contraban i després els registraven a Andorra".
_ _ _
Al marge de les vostres preferències sexuals -vull dir tant si hèteros com si sou gais- us recomano la columna que cada setmana escriu Josep Maria Portabella a la secció Gai i Lèsbic de Time Out. És una crònica de sexe a la ciutat, una columneta escrita fresca, directa i divertida, això sí amb ploma que li surt per tots costats. I que enganxa.
Aquesta setmana es titula Disneyworld i comença així:
-"La meva neboda fa set anys. Sabeu d'aquelles nenes que tot ho porten rosa, es pinten els llavis i es disfressent de princesa? Doncs ella, això al cub. Resignat a no trobar res que li faci gràcia a ella i a mi al mateix temps i traint les meves conviccions, entro al Disney Store de la Illa ..." i segueix, pàgina 76.
_ _ _
Tinc assegut a la taula del costat un argentí que respon al tòpic -un xarlatà que no es cansa de parlar d'ell mateix i de despreciar als altres. En un moment determinat li diu a la seva mare, poseu-li un fort accent:
-"Yo no vine aquí para trabajar como en Argentina, sino para vivir bien. Mira a Alberto, el pobre, se levanta cada día a las seis, para eso se hubiese podido quedar en la Plata y mirar todos los partidos de fútbol".
L'home, de poc menys de quartanta anys, es veu que està buscant feina i va repassant els anuncis del diari. Ara que amb la filosofia que porta aquest vividor fàcil no li serà trobar-ne.
_ _ _
Casualment ahir també vaig fixar-me en una conversa entre argentins, però aquests estaven treballant i em van caure bé. Ella porta una botiga i ell l'estava ajudant. Just s'estava posant a ploure i ella es queixava:
-"Y ahora se pone a llover y hace frío. Odio el frío, en Argentina todo el invierno llueve y tienes que ir abrigado".
-"Vah", li diu l'amic, "no te quejes que acá no llueve nunca!"
_ _ _
I parlant de pluja i d'aigua, tornem a una de les nostres referències clàssiques, els fulletons grocs setmanals de la parròquia del Pi, de Barcelona, els deixen a l'entrada. Ja ho sabem que això de les sequeres no és nou però de vegades va bé constatar-ho amb fets concrets. Diu que el text està transcrit del document "Determinacions de la Comunitat", un manuscrit fet entre els anys 1623 i 1639. A veure si us agrada, jo ho trobo molt curiós:
"Any 1628, processó per l'aigua. El dia 9 d'abril de 1628 s'organitzà al Pi una processó amb la relíquia de Sant Isidre, per a impetrar l'aigua. A les 7 del matí començà a tocar la campana Antònia, fins a dos quarts de 8. Aleshores se celebrà la missa cantada i tot seguit començà la processó. Hi anaven al davant minyons i minyones, el fosser del Pi, la Confraria de la Sang i les dels Ollers, Boters, Traginer de Mar i Revenedors. Seguia el Sant Crist de la Sang, minyons orfes, la Creu Major, la Comunitat i clerecia del Pi, hortalans i pagesos, la relíquia de Sant Isidre, joves militars, mercaders, artistes i menestrals, precedit per la Junta d'Obra del Pi. Anaren i tornaran a Valldonzella.
S'acabà la processó amb la fe que no trigaria a ploure. Efectivament el dimecres següent plogué".
Però no debia ploure prou perquè el 15 d'abril se celebrà una altra missa per a tal finalitat ! Posteriorment sí que es debia obtenir ja que cessaren les pregàries"
_ _ _
Vau veure el "No em ratllis!" dedicat als adolescents? Si us he de ser sincer, a mi qui més em va impressionar va ser el noi de pare holandès que explicava les seves experiències sexuals a la Costa Brava amb les noies turistes.
Primer, quan l'entrevistaven al costat de dos amics, ell era el més calladet. Però després ens va explicar la seva història:
-" Sí, és que a la Costa Brava, als estius és molt fàcil ... " deia
-" Però tu amb quantes noies has tingut relacions sexuals completes?" li va demanar Júlia Otero
Ell que s'ho pensa i ben sincerament contesta:
- "Amb cinc o sis ... mmmm ... cinc, són cinc"
- "I amb totes igual de bé?"
- "No, amb una equatoriana de la meva edat va ser el millor"
- "Quants anys tens, setze oi?"
- "No, quinze"
Quinze anys ! No sé si tinc gaires lectors de quinze anys però si n'hi ha algun, li he de confessar que a la meva època i al meu entorn, i tampoc no sóc un iaio, amb quinze anys vaja, és que ni de lluny no havíem fet l'amor amb cinc persones diferents, i dir ni de lluny encara és ser generós ! Sort que després ens hem anat posant a to ...
_ _ _
Els homes del temps últimament fan patir. D'acord que estem en temps de cruel sequra però és que ells porten dies anunciant pluja i disculpant-se, com sentint-se responsables de que no plogui: "potser demà no però ja veuran com dijous ..." no paraven de dir. I dijous, si més no a Barcelona, tampoc no ha plogut.
_ _ _
Per una vegada sí que és divertit escoltar la Cope, sobretot Losantos. Li surt fum pels queixals i llença tota la seva artilleria contra Rajoy a qui acusa d'haver traït els seus electors i ho fa amb paraules molt gruixudes.
_ _ _
Mai no he entès els que poden caminar llegint, o llegir caminant. Avui al matí un home estava absolutament immers en la lectura a l'estació de plaça Catalunya i anava avançant sense mirar endavant. I el que és curiós és que mai els veus topar amb ningú. No sé vosaltres però jo no podria gaudir de la lectura així, he de seure i llegir.
_ _ _
Ja veia jo que la cambrera anava avui una mica despistada ! Al bar hi havia molta gent i sobretot un pesat que no parava de molestar. A l'hora de pagar li he donat la tarja de dèbit de LKXA, com d'altres vegades. La cambrera, que és la propietària del local i per això tb fa la caixa, ha passat la tarja per la màquina. En la seva mirada he vist que alguna cosa havia passat i que no sabia com dir-m'ho: resulta que havia marcat 1045,00 € en comptes del 10,45€ que costa el menú. S'ha ben atabalat, ha trucat al servei d'assistència de La Caixa, havia de trobar no sé quina tarja per cancel·lar l'operació i jo que pensava que avui el menú tenia punts de sortir-me car. Un quart d'hora després i amb l'ajuda del fill la dona ha sabut fer l'operació contrària, tornar-me els 1045,00 Euros i cobrar-me després el preu del menú .
_ _ _
Permeteu-me insistir: és brutal la quantitat de turistes que aquests dies continua havent-hi a Barcelona. Serà perqùè sóc nascut en una altra època, quan el turisme anava només a la costa, que no deixo de sorprendre'm quan veig les onades de turistes que no paren de passejar per la ciutat. I no dic que em desagradi, eh? Dic que em sorprèn.
_ _ _
Aquests últims dies estic notant un increment de contactes a través de Facebook. A poc a poc molta gent va obrint el seu espai en aquest portal.
_ _ _
El programa de ràdio que fa més anys que escolto és l'Altra Ràdio de Ràdio 4, diumenges a mitja nit. Diria que en fa 20 o 21 anys que la sento! Sempre és interessant però sobretot m'agrada escoltar la tertúlia de la ràdio i la televisió internacional que fan un cop al mes, amb Cinto Niqui, conductor del programa, Santi Riera, periodista, Paco Rubio, radioescolta de l'ADXB, i Joaquim Fàbregas,enginyer. Doncs bé, si us agrada el tema dels mèdia intenteu descarregar l'última, la de diumenge 30 de març, estrenaven els estudis de RNE al 22@ i va ser molt interessant. I sinó, us animo a escoltar-la, sobretot quan fan l'excel·lent tertúlia, cada últim diumenge de mes.
_ _ _"Prefereixo les actituds de la persona a la seva ideologia" deia el periodista Jean-Louis Cianni a La Contra de LV. Què ben expressat, jo penso igual. M'encanta que el feeling i les actituds em facin sentir còmode amb gent d'ideologies diverses._ _ _
Diu que el Maradona de les Rambles plega. Al que també li deuen quedar quatre dies és al Ronaldinho de les Rambles. De moment es manté ferm i com aliè a la decadència del jugador: cada matí el veig allà, ell tot cutre sobre un pedestal a l'alçada del carrer Canuda. I els nens -turistes i catalans- ben feliços de fer-se una foto amb Ronaldinho, el de les Rambles.
_ _ _
Veig un anunci de Mc Donald's a una parada d'autobús: "l'autèntic sabor de l'oest per només 1,75 €. Capritx americà". Com serà el plural? Capritxos?
_ _ _
Dos homes joves es prenen un quinto i un altre en un bar, sembla un llarg aperitiu:
-"Es que si buscas, trabajo en nuestro sector hay mucho, pero no me da la gana, de momento, al paro".
_ _ _
Un xicot parla amb una amiga que porta un nen en un carret. El noi diu:
-"Yo siempre digo que el segundo, adoptado"
-"Ya, pero luego, si puedes tenerlo tu ..." diu ella
-"Y el precio, el precio: adoptar cuesta de cinco a seis millones" explica ell
- "Ya, aunque estos también son caros !" comenta la noia assenyalant el seu propi fill ...
- "Y ahora muy bonitos, pero cuando tenga siete años ... y encima luego se hacen rebeldes !" diu mig en broma
- "Este de momento se porta bien ..."
_ _ _
Un cartellet mida mig dina-4 i enganxat amb cel·lo a l'estació de Renfe a plaça Catalunya diu, tal qual en català:
"Es lloga persona. Rent-a-person. Es lloga persona per hores per realitzar qualsevol tipus de treball físic o intel·lectual. El preu de l'hora va relacionat amb el tipus de treball. Seran rebutjats tots els treballs catalogats d'immorals per la part llogada".
Per qui ho vulgui, tinc el telèfon ... i la foto del cartellet._ _ _
Respecte a d'on fer arribar aigua a BCN, una carta a LV deia: "I el Garona? Ens hem oblidat del Garona? Neix a Catalunya. Amb el permís dels francesos, podríem fer passar uns quants hectòmetres cúbics pel túnel de Vielha i ... cap a Barcelona". Signat: T.Estrada. Doncs benvinguda sigui la idea, oi? D'altra banda una opció difícil des d'un punt de vista diplomàtic i ecològic ...
_ _ _Diu que ara va de bo, que hi haurà edició en català de LV, "en dos mesos en sentirem a parlar", m'explica un amic. Serà veritat?_ _ _"Ara sí que tothom s'ha aliniat, tots els militants s'han mullat: o Puigcercós o Carod, no hi ha termes mitjos" em comenten. _ _ _"I si fessin una història a fons d'ERC es veuria que és un pecat d'orígen, que Esquerra sempre ha estat així" m'explica un amic._ _ _
Us heu fixat com està de contenta la gent aquests primers dies d'horari d'estiu? És un plaer que el dia s'allargui una hora de cop al vespre i que a poc a poc vagi a més ..._ _ _
Massa a poc a poc però va baixant el preu dels pisos. Feia temps que no se'n veien a menys de 200.000 Euros a BCN i ara ja hi ha alguns anuncis de "gamma baixa" al voltant dels 180.000 €. Per exemple a la immobiliària Primer Pis, del carrer Lledó, que anuncia: "Segon real, exterior balcó a carrer, molt lluminós, per reformar: 189.000€ (31,4 M ptes). I més que han de baixar ... _ _ _
Ja us dic que no sempre arribo a fer la foto, tot passa tan ràpid ! Divendres al vespre un noi circulava per la Rambla a pedal sobre una sola roda i passejant amb una corretja el seu gos, era una imatge divertida i ell s'ho passava la mar de bé.
_ _ _Una família està reunida esmorzant al voltant d'una taula de bar. La dona, d'uns cinquanta anys, tota una mare. I els fills ja grandets: uns 20 anys el petit, 25 la mitjana i 27 el gran. Seuen a taula amb uns tiets i el tema és: "a on anem de vacances aquest estiu?" Qui empeny del carro en aquesta família és la mare, que es veu que no es pot estar quieta. La imatge és curiosa, fills tan grans i parlant d'un viatge plegats a l'estiu, com si el fessin cada any.El fill "petit" protesta:-"A mi no em facis comprometre, fins més endavant no sabré si vinc"-"Sí, clar, depèn del que facin els amics"-"Però és que hem de comprar un paquet, tots junts!", protesta la mare. "I després a l'últim moment sempre t'apuntes" afegeix com protestant.-"Segur que si anem a NY vindrà..." insisteix la germana.- "No, jo no ... a mi no m'atabaleu, jo no sé si vindré", insisteix el petit._ _ _Es veu que la dona és de les que necessita pensar a llarg termini perquè no han acabat de decidir a on van a l'agost que ja afegeix:-"I l'any que ve voleu anar en AVE a les ferias de Sevilla?Està clar que n'hi ha que viuen al dia i n'hi ha que viuen de somnis i projectes ..._ _ _... per cert que diuen que certament aquesta Setmana Santa NY parlava català. "No podies deixar de sentir català o castellà, d'una conversa enllaçaves amb una altre...", m'expliquen ..._ _ _Caço una conversa al vol: " ... i jo la tia pepita, no és perquè ara s'hagi mort però és que és veritat: em va ajudar molt. Els tiets eren gent estrambòtica però es van portar molt bé amb mi ..."
_ _ _Finalment el conseller Baltasar s'ha atrevit a dir-ho: ens trobem en estat d'emergència nacional. Mai abans en la meva vida havia sentit aquesta expressió aplicada al meu país. Ho ha declarat al programa del Cuní. Fins aquí bé però aleshores ja s'embolica: que si portar aigua de l'Ebre no és transvassament sinó alguna altra cosa i demana als periodistes que l'ajudin a buscar-li un nom a portar aigua provisionalment de la Cerdanya i pel túnel del Cadí fins a Barcelona.
Els que millor i de forma més intel·ligent han sabut aprofitar i contestar aquesta crida -ridícula- del conseller han estat els de Versió RAC 1. L'equip d'en Toni Clapés ha fet el que calia en aquest cas, adreçar-se al president de l'Acadèmia Catalana de la Llengua -bé en diuen "president de la Secció Filològica de l'IEC"-, el senyor Joan Martí i Castell. I mireu què bé que ha respost, amb quant de sentit comú:
-" NO hi ha cap altra paraula, diferent de “transvasament”, per definir el que es vol fer amb l’aigua del Segre. El que se li hauria de contestar al conseller és “perdoni, però vostè s’equivoca, amb tots els respectes, honorable conseller. Nosaltres no hem de buscar una paraula nova en aquest cas concret, perquè ja existeix una paraula. Per tant, no ens demani que la canviem”.
Ara, el que pot passar és que políticament no li agradi que s’hagi d’utilitzar “transvasament”, perquè hi ha algun compromís que fa que sigui millor que es parli de captació o que es parli de no sé quina altra cosa. La llengua no té perquè estar al servei de la política en aquest sentit.
I ha continuat:
-"Amb tots els respectes cap als periodistes, si a algú ha de demanar que s’estableixi una paraula nova per algun concepte, a qui ho ha de demanar és a l’acadèmia de la llengua".
Quin plaer tenir acadèmics de la llengua tan savis i plens de sentit comú i quina llàstima que tot un conseller plantegi aquestes bagenades.
_ _ _
Per cert, que a més del concepte d' "emergència nacional" també es comença a sentir massa el de perill d'enfrontament de territoris (catalans) per l'aigua. Sabíem que hi havia enfrontaments entre països pel control de l'aigua però hem d'evitar de totes - totes que no hi hagi consens intern català sobre aquest tema, que ja es veia venir, que s'hauria d'haver resolt abans, que és molt greu però davant del qual hem d'estar units i exigir solucions immediates i eficaces._ _ _
Tres noies espanyoles que han vingut a passar la Pàsqua van xerrant, tenen uns trenta anys i van bastant arreglades:
-"Cuando te separas lo mejor es cambiar de piso, de corte de pelo y hacer un viaje", diu una amb bambes a quadres negres, vermells i verds.
-"Qué daño han hecho los móviles a las parejas! Con éstas cosas, los sms y todo eso, la chicos se escriben con otras, es que les gusta tontear y se acaban liando. Yo me enteré por el teléfono de cómo me tomaba el pelo ...", explica una l'altra, la de l'abric vermell.
-"Yo es que prefiero ni enterarme", diu la de la bufanda a quadres.
-"Pero a veces es mejor separarse. A mis troncas -a mis amigas- algunos chicos les han hecho mucho daño: María llevaba una mierda encima y estaba bien amargada, siempre tenía broncas, ahora ya es la de antes ..."
_ _ _
Un pare truca a la seva filla, lleidatana de quaranta anys i s'extranya de trobar-la a Catalunya: "Ets a Barcelona? Et feia a Tunísia o Marraqueix, com sempre fas, sense avisar ..."
_ _ _
D'entre l'allau de llibres d'aquests dies pre-Sant Jordi m'han cridat l'atenció dos.
"És bugaderia", m'ha dit la meva llibretera de confiança tot parlant de l'assaig "Mil dies amb PM, crònica viscuda de la presidència de Pasqual Maragall". L'escriu Jordi Mercader, que va ser responsable de comunicació del president Maragall. Un llibre interessant perquè poques persones com Mercader debien viure de prop les anades i vingudes del combuls primer tripartit.
"Bugaderia", deia la llibretera, "massoquista" he dit jo. "Però hem esgotat els sis exemplars en dos dies, a 18 Euros el llibre" ha conclós ella. Així que l'he hagut d'anar a comprar a un quiosc de la Rambla.
_ _ _ L'altre llibre és "Josep Maria Planes, set trets al periodisme a la Rabassada", en que Jordi Finestres descriu la curta però brillant trajectòria d'aquest periodista emblema dels temps de la republica i assassinat per la FAI l'agost de 1936, quan només tenia 29 anys._ _ _Però jo el llibre que espero és el primer volum de les memòries de l'historiador Josep Benet, que diu que està a punt de sortir ...
_ _ _
Dissabte de Pàsqua la Boqueria era pleníssima, fins a un punt agobiant. -"El dia abans de Nadal és quan més gent ve al mercat i el dissabte de Pàsqua, el segon. La resta de la ciutat és buida però aquí està ple de gent", sento que diu una dependenta. Un senyor afegeix: -"Sí però no compren res, tot són turistes". I jo li dic: -"Home, compren tots aquests sucs de fruites i macedònies". I és que els comerciants es van adaptant als nous temps ... _ _ _ Per cert que els tril·lers de la Rambla estan fent el seu particular agost, aquests dies n'hi ha cada deu metres. Segur que no paguen un impost per ser-hi, però ho sembla._ _ _I una cosa que em costa entendre és com aquests turistes tan normals, tan com nosaltres -classes mitges europees- es poden emocionar tant amb les execrables estàtues de la Rambla que cada dia fan més angúnia i vergonya aliena. I els veus a ells tot emocionats fent-s'hi fotos i pagant unes monedetes a canvi. Bé, si això els fa feliços, que en gaudeixin, però la imatge és degradant._ _ _Quant de temps trigarà La Caixa a tancar de nit tots els seus caixers? És que cada dia hi veig més gent dormint-hi ! I està clar que la solució no és que els indigents dormin als caixers, en tot cas s'han de buscar d'altres solucions. D'altra banda, fantàstica la idea del recompte de rodamóns, fa uns dies._ _ _El corresponsal de l'Economist va tenir la gran sort que les autoritats xineses li van aprovar una visita al Tibet que començava el dia 12 de març, com explicàvem fa uns dies. El dia 10 van començar els disturbis però no van pensar en cancel·lar-li el visat. Ha estat l'únic corresponsal occidental a Lhasa durant aquests dies. Es veu que portava dos anys demanant permís per anar-hi i mai li donaven. En canvi aquesta vegada sí i ha viscut tots els esdeveniments en directe, d'aquí com a mínim en sortirà un llibre. En directe fins el dia 19 de març en que davant la magnitud dels esdeveniments ja no li van renovar el permís. Explica que el fet que el deixessin anar indica què poc que s'imaginava el govern xinès que hi hauria una revolta d'aquestes dimensions. Si us interessa el tema no us perdeu la seva crònica "Una setmana al Tibet" clicant aquí._ _ _La imatge és curiosa perquè una dona com andalusa va caminant de costat i xerrant amb dues dones ben àrabs, amb vel al cap. Allò que dius, de què estaran parlant. I només caço al vol una frase de l'andalusa que diu: " ... y entonces el hijo de la gran puta ...". Ai si poguéssim escoltar tota la conversa !
_ _ _Quan ja estic ben instal·lat a la taula del bar, amb el diari, les revistes, el cafè, el suc de taronja i les torrades aleshores me n'adono que a la taula del costat hi estan fent classe d'anglès ! Massa tard per a canviar de taula així que ...
Les alumnes són tres dones d'un cinquanta-i-tants anys, d'aquelles que debien estudiar francès i que es van incorporar tard a l'anglès. Ho intenten, fan tot el que poden però l'objectiu és difícil, no diré que impossible però pel que veig ho tenen complicat.
Una d'elles va llegint en veu alta en un anglès macarrònic: "Zerrrty Zriii, Zerrrti Forrrr" i així va seguint.
Per sort la classe acaba aviat. Una de les alumnes va i li pregunta a la professora -d'uns trenta anys i simpàtica:
-"Oye, ¿y tu crees que me defenderé en Inglaterra?"
Li contesta una altra de les alumnes:
- "Hombre, para cosas prácticas, con pocas palabras..."
- "La próxima clase el 4 de abril. Fourth of April", diu la professora
- "Forrrz of eiprrril" repeteixen totes a l'uníson
- "Gracias por venir, thanks for coming" diu la profe
- "Of nothing, of nothing, de nada, de nada", diu una de les alumnes.
Diria que aquesta última frase és una broma d'auto-ironia que fa l'alumna. Sobretot perquè la profe no l'ha corregit, però mai se sap. Si diuen que estudiar idiomes és com fer gimnàstica mental, aquestes dones estan fent una marató.
Diu que és el mes de juny que l'alumna se'n va a Anglaterra, li queden tres mesos. Va siguem positius, jo crec que si l'objectiu és la supervivència, ho aconseguirà.
_ _ _
Atenció al nou blog sobre Barcelona de l'amiga Sílvia, la Lola de lolacomomola, cliqueu aquí.
_ _ _
"Aquí hi ha una quietud de tempesta. Hi ha xifres que ja no sé traduir de l'anglès com "Tres trillons, three trillions". Fins al bilió arribava però "trillions of dollars ..." A més el món financer ha fet trampes, als Estats Units s'estan imprimint bitllets i bitllets per mantenir el tipus d'interès al 2,25. És clar que el que passa allà ens acabarà afectant, i tant !"
Ho comentava avui (20/3/08) Lluís Foix a la tertúlia dels matins del Cuní, a TV3 .
_ _ _
-"Que hi ha crisi? És clar! I aquell que no tingui crisis és que no és humà ..." ha fit Foix més endavant.
_ _ _
Més enllà de la caricatura, què bo que és en Josep Cuní ! En el fons el programa que fa a TV3 és el de tota la vida, "Els matíns de Josep Cuní" a Catalunya Ràdio, "El matí" de la COM o el programa que va fer unes temporades a Ona Catalana. Amb tertúlies realment interessants i amb punts de vista diversos. I ell mateix amb el seu punt teatral intervé amb comentaris lúcids, amb una perspectiva planera i crítica.
_ _ _
Entren uns músics llatins al tren. -"Aquesta vegada no donaré res", he pensat. Això de vegades depèn de com t'has despertat i avui no tenia ganes de donar diners als cantants. Saluden amb una certa gràcia, avui hi ha tornat a haver retards a rodalies:
-"Buenos días a todo el mundo en este día de retrasos de tren, disculpen las molestias, les cantaremos una canción ..."
I comencen a cantar "Cambia, todo cambia". He buscat ara a Internet i és de Mercedes Sosa. Diu coses com:
" Cambia lo superficial
Cambia también lo profundo
Cambia el modo de pensar
Cambia todo en este mundo "
I acaba dient : "Pero no cambia mi amor, por mas lejos que me encuentre, ni el recuerdo, ni el dolor de mi pueblo y de mi gente. Lo que cambió ayer, tendrá que cambiar mañana, así como cambio yo, en esta tierra lejana."
"...en esta tierra tan lejana". Una cançó preciosa i ben interpretada. Déu n'hi do la de gent que els ha donat uns cèntims en acabar. Jo els he donat unes monedes, no gaires però les que tenia en aquell moment al moneder ...
_ _ _
Realment, quines declaracions més mal fetes les de Marta Ferrusola a Ràdio Teletaxi, tot allò de que si el president de Catalunya ha de tenir nom català i que si els immigrants i que si això i que si allò.
Com algú ha dit aquests dies la seva tesi es carrega una de les principals contribucions de Jordi Pujol al discurs polític i social català, allò tan cert de que "és català qui viu i treballa a Catalunya", i que vol ser-ho -afegeixo jo-, és clar.
A més unes declaracions tan mal fetes el que fan és provocar que encara ens agafi més respecte a tractar aquestes qüestions quan el que hauríem de fer és parlar-ne a fons.
Que algú nascut a Andalusia arribi a ser president de la Generalitat és un èxit col·lectiu que a pocs països es pot arribar a donar, alegem-nos.
Que algú amb nom castellà, anglès o suahili arribi a ser President de Catalunya és doncs un èxit, la qüestió no és aquesta sinó saber si és la persona millor preparada del país per ocupar aquest càrrec, si no hi ha d'altres polítics del partit que sigui que ho puguin fer millor, és aquesta la qüestió. I que el critiquem pel que fa, no per com es diu.
I l'altra tema, evidentment que s'ha de parlar de la immigració. Sovint al tren el 50% de la gent que veig és d'orígen africà, asiàtic o llatino-americà. El canvi demogràfic en deu anys ha estat immens. Ha de ser una prioritat gestionar el tema molt millor del que s'està fent i dotar a la societat d'acollida de mecanismes per incorporar tota aquesta gent amb el mínim conflicte possible. D'això se'n parla massa poc i declaracions com les de Ferrusola fan que se'n parli menys i pitjor.
_ _ _
Tot això m'ha vingut al cap en sentir una conversa a un dels bars que sovintejo. Són una mena de penya que venen a fer un cafè un dia a la setmana, set homes de gairebé vuitanta anys. Sis parlen en català i un en castellà. I avui discutien que si la Ferrusola per aquí o que si la Ferrusola per allà. Tots menys el castellà defensaven el que ha dit la dona del President Pujol i un ha afegit: "el 99% dels catalans pensen com ella". Em remeto al que deia un pàrraf més amunt per contestar això.
_ _ _
Voleu saber quin serà el llibre més venut aquest Sant Jordi? L'editor Ernest Folch fa un pronòstic segur en un interessant article publicat (19/3/08) a El Periódico: "No cal que li donin més voltes, aquest Sant Jordi serà el de Ruiz Zafón. Per primer cop el guanyador se sap abans de començar. I aquesta és la notícia: per primera vegada la indústria editorial espanyola té com a estratègia principal guanyar el Sant Jordi. Una indústria que tradicionalment ha jugat molt malament aquest partit i que quan l'ha guanyat ho ha fet de mitja casualitat. Ara, per fi, s'acaben les bromes i desembarquen amb l'artilleria per guanyar, a dos minuts de la final". I és que segons explica el director de l'editorial Ara: "L'anunci que Planeta llançarà la nova novel·la de Carlos Ruiz Zafón el pròxim 17 d'abril és segurament la notícia editorial de l'any. El que quedarà no serà el tiratge monstruós, ni les vendes, ni la campanya de màrketing sinó la data! 17 d'abril, una setmana abans de Sant Jordi. La data no és casual, l'ha triat algú molt llest de manera calculada i deliberada i si se'm permet una mica diabòlica. (···) Es tractava d'arrasar el dia de Sant Jordi, aparèixer a tots els mitjans com a grans guanyadors i tenir gratis una campanya de publicitat fabulosa que permetrà arribar amb garanties a la Feria del Libro de Madrid".(···) Aquest llançament és un homenatge a la diada i una sort per al sector: com més llibres es venguin més llibres vendrem tots", diu Ernest Folch.
_ _ _
Mireu, tant de bo més comerços fessin com la pastisseria Santa Clara, la que està al carrer de la Llibreteria 21. Aquest establiment sorteja una esplèndida mona de xocolata per ajudar en les obres de restauració de la basílica dels "Sants Màrtirs Just i Pastor".
Molts ja debeu conèixer quina és aquesta església, una de les més antigues i maques de la ciutat i situada en una de les places que a mi més m'agraden, amb moltíssim encant.
Diu que el sorteig es farà diumenge de Pasqua -el 23 de març- a la pròpia parròquia i l'aportació és de 2€. Ens n'alegrem i des d'aquí felicitem la iniciativa de la pastisseria, una mostra de compromís amb el seu barri.
_ _ _
Fa un temps que observo com els diumenges al migdia, a la Ciutadella, es reuneix un grup de gent jove a fer uns balls rituals. No ho sé segur però he deduit que el que fan és una oració de ritus azteca. No us penseu pas que són indis immigrats, no, són ben d'aquí. Però van vestits com per l'ocasió, porten els fills als braços, ballen, canten, preguen, sembla que donin gràcies, s'agenollen, s'aixequen i continuen ballant, tot sempre en rotllana ...
_ _ _
Es veu que el Vaticà ha avançat enguany un dia la festivitat de Sant Patrici. Ho han fet perquè les tradicionals festes de Sant Patrick -on abunda la consumició de cervesa, com es fa evident cada any als nostres pubs irlandesos- no coincideixi amb diumenge de Rams. Diu que a Irlanda hi ha gent que no sap si celebrar-la el 16 o el 17 de març. Si jo fos aficionat a la festa aprofitaria per celebrar-la excepcionalment tots dos dies.
_ _ _
Potser vau llegir l'entrevista que la Contra va fer ahir (14/3/08) a Seymour Hersch, un dels grans periodistes nord-americans, premi Pulitzer i llegenda del periodisme d'investigació. Mireu què diu sobre Obama i Clinton:
-"Israel i el lobby jueu americà tenen pànic d'Obama, que pot guanyar. Li tenen pànic perquè no el poden comprar perquè obté els seus fons de milers de petites donacions d'Internet. Això és una revolució i li concedeix una enorme llibertat, que els Clinton no tenen. Hillary rep els seus diners sobretot del lobby jueu, per això és tan dura i pro-israeliana a l'Orient Mitjà. Però a Obama no el poden comprar perquè no els necessita i això posa molt nerviosos a Barak, als seus falcons i a tot el lobby jueu".
Interessant, oi? I segueix amb d'altres temes:
"Israel té el mateix problema d'assimetria militar que els EUA a l'Afganistan. Tel Aviv té 400 bombes nuclears. I què? Què en faran? Llençar-les als palestins que els hi llencen pedres?"
-"Aquí quien no trabaja no come..."
... m'explica amb gestos el senyor de Bangladeix que regenta el paki del meu troç carrer. Mentre ell diu això, la seva filla de dos anys i mig trasllada cerveses d'un costat a una altre de la botiga i les va col·locant. Ho diu mig en broma però també mig de debò.
_ _ _
El cambrer que em serveix l'esmorzar especial i que em coneix em pregunta:
- Ja has votat?
- No, encara no, cap al migdia.
I ja que ell obre el foc, jo aprofito i li pregunto:
- I tu?
- Encara no, a la tarda. La gent avui vota per aturar el PP. És el que fa tothom, avui.
- Sí, si més no a Catalunya és així, veurem què passa a Espanya.
M'agrada aquest atac de sinceritat del cambrer. Diu que no és que el Zapatero li encanti però que quin remei. Per cert, com semblava, avui serà bipartidisme gairebé absolut.
_ _ _
Impressionant les paraules de Sandra Carrasco, la filla d'Isaías Carrasco, l'ex-regidor assassinat l'últim dia de campanya. Permeteu-me la pregunta: us imagineu quina n'hauria muntat el PP si la persona assassinada hagués estat militant del PP? No sé com ho veieu però jo penso que la seva demagògia i aprofitament hauria estat insoportable.
_ _ _
Una Juani va parlant en mòbil al tren:
-"Ya tía, pero tu también tienes que entender que él quiere estar contigo, ¿sabes? Así a solas ... Vale, vale, hablamos esta noche. Yo digo que yo no quedo con la loca esta de Castefa, y tu cuándo vas pa allí ... ?
... i ja no he sentit res més ...
_ _ _
Un adhesiu enganxat a unes escales mecàniques deia: "El wireless provoca malalties. Els mòbils també."
_ _ _
I parlant de wireless, mentre avançava ràpid en bicicleta travessant xamfrans d'Eixample anava pensant que havia d'escriure un missatge a tal persona per la feina, un altre a tal cosí per aquell tema, un altre a un amic per ... I se m'ha acudit que, si poguéssim enviar missatges només amb el pensament, què ràpid i fàcil que seria ! Pensar un missatge i click que ja li arribés al destinatari sense haver-lo d'escriure. No caldrien ni blackberries ni derivats, us ho arribeu a imaginar? Passarà algun dia? Per cert, si succeeix, aquest blog es convertirà en una agència de notícies de tantes cròniques com enviaré així que ... sabeu què? Que ja estem bé així ...
_ _ _
Dos joves, un noi i una noia, s'abracen efusivament a un xamfrà d'Eixample. No es fan petons, només s'abracen. Sembla que la noia plori, però no, quan li intueixo la cara se la veu molt serena, està gaudint del moment. I ell també. Sembla que s'estiguin transmetent molta energia.
_ _ _
... el tren entra a Sants direcció Girona i a l'esquerra veig un operari dels que encara treballen en temes de l'AVE, al costat de la via. Sembla que estigui fent una pausa per dinar però després veig que és la pausa de l'oració. A fora ja ho havia vist vegades però aquí encara no. L'home s'agenolla i s'aixeca vàries vegades orientat cap a la Meca i prega ...
_ _ _
Segons el dia que fa o que tens t'emociones més o menys amb la teva ciutat. Aquest divendres al vespre vaig veure una Barcelona espectacular. Munts de gent esperaven per entrar al Tívoli per veure "Bollywood, the show". Travesso cap a Canaletes i mentre vaig esquivant turistes italians i francesos veig a l'esquerra de la Rambla com tot de gent fa cua per entrar al Club Capitol. Van a veure "La sonrisa etíope" de Rubianes a la sala 1. I a la 2 "Entre poc i massa" que diuen que és una comèdia eròtica de pilotes. Caram. Segueixo ruta i al Poliorama el públic també està esperant per entrar a veure Hi ha dies en que "El Llibertí", que diu que ja porta 85.000 espectadors i no dubten en qualificar com "la comèdia de l'any". Doncs això, segueixo direcció mar.
_ _ _
... i arribo a un dels meus quioscos. Un avantatge de ser un client compulsiu de botigues de premsa és que diversos quiosquers pensen que són el teu quiosc de referència i et cuiden una mica. A les Rambles els divendres a la nit hi compro el The Economist acabat d'arribar. Al quiosquer que me'l ven li vaig preguntar:
- Així que ara tanqueu a la nit, veritat?
- Sí, a las 11, es que después ya no se hace nada...
- És clar, com que no podeu vendre tabac ...
- No, no és això. A aquelles hores aquí fa por. A nosaltres no ens fan res però entre els pakis, els moros i els negres ! Venen de tot ...
- Ah, doncs llàstima perquè donava vida a la Rambla tenir els quioscos sempre oberts.
I enfilo direcció Tibidabo. De seguida trobo un cercle gros, d'uns quaranta turistes, observant el moviment de les mans d'un triler. "La bolita, la bolita", va dient.
_ _ _
Als Ferrocarrils, en direcció cap a Sarrià, puja un grup de nois i noies, universitaris, de màxim 20 anys. Mentre mengen falafels van xerrant:
-"Y en la nieve ! Yo que me pensaba que por las noches sería una orgía y nada ! "
-"Es que dos días no dan ..."
-"No pero a mi me sirvió un montón para conocer a Mónica, que antes no sabía ni quien era ... "
-"Ahora quieren montar una esquiada de cuatro o cinco días y entonces sí, seguro ..."
_ _ _
Una noia vol agafar un tren que està a punt de sortir de plaça Catalunya i que va cap a Vic:
-"Ei ! Que jo agafo aquest !"
... diu cridant mentre baixa les escales mecàniques de dos en dos. Un cop a baix es troba amb molta gent que li barra el pas. Però al final ha pogut pujar al vagó.
_ _ _
Les sirenes, el volum i la contundència dels cotxes de bombers pels carrers d'una ciutat sempre són impressionants. Avui quatre camions i una ambulància dels bombers pujaven a tota pressa pel carrer Muntaner i s'han aturat davant del número 28. Semblava que hagués de ser alguna cosa grossa però no es veia fum per enlloc. Després han arribat dos cotxes de la guàrdia urbana i motos dels municipals. Els veïns sortien als balcons sorpresos. Al final diria que tot ha estat una falsa alarma.
_ _ _
És ben bé que no sempre pots prejutjar per la pinta que fa la gent. Vuit noies estan dinant en un restaurant: dues ben cursis i horteres, una tirant a gòtic, un parell de pijetas, dues Juanis i una que no sabria qualificar. I de sobte van i es posen a parlar de política:
-"És que Convergència no defensava Catalunya, on són sinó el Macià Alavedra i el Fernàndez Teixidó ara que el país els necessita?"
Allò que dius: "Olé".
-"És que a més ara la gent no es mobilitza per res, convoquen manifestacions i ningú no hi va".
-"Doncs quan hi vas t'hi sents molt bé perquè veus que hi ha altra gent que defensa el mateix".
És clar que una ha afegit al final:
-"A mi no me veréis. Qué palo una manifestación!"
_ _ _
De debò, ideologies al marge, en els plans curts ahir el Rajoy feia imatge de brut: les dents, la barba, els cabells? Tot plegat a nivell d'imatge feia una mica d'angúnia. Fins i tot als que voteu PP ... no us ho va semblar? O potser són manies meves ...
_ _ _
-"Carlitos, Carlitos !!! Vols parar quiet d'una vegada i seure abans el tren engegui, que sinó tornaràs a caure com l'altre vegada !!!???" sento que li diu una mare al seu fill.
_ _ _
M'arriben veus que l'integrisme catòlic està a punt d'aconseguir tancar l'Esplai Santa Agnès. Fundat el 1969 els que en un moment o altre hem passat per aquest fantàstic centre d'esplai ens solidaritzem amb la gent que ara hi és. Fa vint anys ja anomenàvem mossèn Candau al capellà de torn perquè ens tancava totes les portes. Es veu que ara els volen tancar la porta principal. Esperaré uns dies a tenir més informació, tant de bo el tema s'arregli i sinó us explicaré o ens explicaran més. "Aprenem a dir futur, tot dient aquí i avui, queda molt per dir, queda molt per fer !!!" Aquesta frase dels Esquirols és com un missatge en codi, oi? En-da-vant !!!
_ _ _
L'únic que m'agrada dels puros és que la seva potent olor em recorda un tiet-avi que ja va morir i que en fumava molts; i també em trasllada a temps enrera quan de vegades el meu cosí gran em col·lava amb el seu carnet al Camp Nou. A l'estadi sempre hi havia un senyor o altre que fumava cigars.
He hagut de pensar això i traslladar-me en el temps per fer que no em molesti el fum del jubilat que de tant en tant entra en un bar on sovint dino. Ell arriba just en el moment que em serveixen el primer plat i se seu al costat.
No és que la mestressa no se n'adoni que el fum de puro de l'home molesta als clients, perquè és un fum insoportable. Però la dona és tan bona persona -que ho és- que li sap greu demanar-li a l'ancià que sisplau apagui el cigar.
Fa uns dies li va mencionar alguna cosa de l'estil que el seu fum molestava. I l'home tan tranquil va dir: -"però si el bufo cap amunt". Sí, ja ho fa però després la potent olor s'extèn arreu.
Darrerament la propietària ha trobat una solució que em satisfà: obre la porta de l'establiment i la brisa marina pot amb la pudor a puro.
I creieu-me que a mi l'home em cau bé perquè ja dic que em recorda un tiet artista i un xic republicà que va morir quan jo tenia cinc anys o el 9 a zero contra el rayo Vallecano de la temporada 78-79, amb un gol del que en diuen tijereta ...
_ _ _
A l'esquerra haureu anat veient els vots de l'enquesta que fem sobre les eleccions nord-americanes. Avui hem arribat a 30 vots i 17 de vosaltres penseu que Barack Obama serà el proper president dels EUA;4 que ho serà Hillary Clinton;3 John McCain; 1 diu que no ho sap. Ah, i 5 que tant se val, que no és el nostre problema. Encara queden uns dies per a votar ...
_ _ _
Una noia va en bicicleta, està a vint metres del semàfor i quan veu que aquest s'ha posat en vermell es posa a pedalar fort. Un xicot que la veu -i no sóc jo- li talla el recorregut pel pas de vianants, travessant-lo també en bicicleta. Ella va i amb cara de molt pocs amics li espeta: "Cabrón!"
_ _ _
De nou una situació a la que no arribo a temps amb la càmera: una dona va en bicicleta i lligat amb una corda al darrera hi va el seu fill d'uns tretze anys en patinet, aprofitant la propulsió de la bici de la mare.
_ _ _
Al carrer Portaferrissa últimament hi ha una dona que demana diners. Està asseguda a terra com pot, amb una cama de fusta i l'altra malmesa. Fa uns dies un nen se la va quedar mirant. Anava agafat de la seva mare, que no havia vist la indigent. La mirada del nen va ser fixa, i va durar 180 graus fins que no va poder girar més el cap. Li va explicar en àrab a la seva mare el que havia vist i aleshores sí la mare es va girar per veure la dona asseguda a terra que tant havia impressionat el seu fill.
_ _ _
Unes noies de les que fa un parell d'anys anomenaren Juanis pugen al tren a les 11 del matí de diumenge. Porten una xibeca embolicada en una bossa verda com de supermercat i comencen a beure:
-"Esto se tiene que acabar", diuen assenyalant la beguda.
Una d'elles fa cara de cansada:
-"Ayer estuve currando hasta tarde en el míting del PSOE, haciendo de camarera" diu una d'elles. "Me tocó en la mesa del Zapatero.
I segueixen xerrant:
-"Pues estaba la Mari en el Chiquita i en la Mansión y ..."
_ _ _
-"... mira todos esos campos de alcachofas ! " li diu una dona al seu marit assenyalant els cultius del Baix Llobregat...
_ _ _
Més sobre el timo de l'Euro, mireu, mireu: un Cacaolat i una ensaimada demanats i consumits a la barra de "Il Caffe di Roma" de la Ronda Sant Pere, 1 em van costar 3,20 Euros, que parlant clar vol dir 532 pessetes. Quina animalada!
_ _ _
No sé què us sembla a vosaltres però trobo insoportable la campanya de publicitat que la clínica Teknon fa just abans del TN vespre. Ja entenc l'intent d'acostar-nos la part humana de l'equip mèdic d'aquest hospital de la Bonanova però la realització és cutre i xorra.
_ _ _
És això l'esclat de la bombolla? Ja ho dèiem fa uns dies però és que LV immobiliària cada dia està més prima que l'anterior i menys que el següent. Avui 14 de febrer ja era esquelètica. I quan baixaran de debò els preus? Com és que aguanten així de cars si no es venen?
_ _ _
El Bar Turó és un local que tota la vida he vist davant del Turó Park, i que és un dels llocs habituals on la gent dels barris alts de la ciutat van a fer l'aperitiu. Doncs mireu per on, ara resulta que han obert un altre local a un dels llocs més cutres de Barcelona, el soterrani de l'estació de plaça Catalunya. Quins contrastos! Voleu dir que s'ho han pensat bé?
_ _ _
Els quiosquers no és que hagin de fer un màster, que seria exagerar, però déu n'hi do com s'havien de fixar ahir 10 de febrer per no equivocar-se en cobrar La Vanguardia de diumenge. Mireu, mireu:
El diari costava 2 €. Però a mida que afegies promocions el preu pujava: (+collar 3 € / + joc 6,95 € / + llibre d'art 7,95 € / + Bitxos 9,95 / + Atlas 11,95 €)
Jo vaig comprar el diari i les pedres del collar, total tres euros.
_ _ _
-"Que esteu bé? Que us heu fet mal?" he sentit que preguntava una noia a algú que jo encara no veia.
L'home, d'uns setanta anys havia caigut en una escala d'aquestes que pugen al voltant dels ascensors.
-"Estoy bien, estoy bien, gracias" deia l'home amb cara d'haver-ser trencat el nas i d'estar a punt de desmaiar-se.
-"Seieu aquí, ni que sigui a l'escala", li he dit jo.
-"De verdad, estoy bien, estoy bien".
L'home havia relliscat i, com que portava una bossa a cada mà, no s'havia pogut protegir la cara en caure. El cop deu haver estat bastant bèstia i a l'home no li parava de rajar sang del nas. Un noi ha trucat al 012 i pel que m'han explicat una ambulància se l'ha endut a l'hospital.
_ _ _
Poc després, ja a la vora de casa, he vist un grup de gent al voltant d'una dona estessa a la vorera. La dona també sagnava, aquest cop pel front. -"Ja heu trucat al 012?" he demanat. Sí, feia estona que ho havien fet.
_ _ _
Les anteriors són situacions molt fredes i molt càlides a la vegada. Fredes dels calfreds que t'agafen en veure que som tan fràgils. Anem fent com si no ho fóssim i aleshoras, zas ! I càlides per la reacció de la gent. En tots dos casos els accidentats han estat atesos per la gent que en aquell moment els envoltava, majoritàriament gent que no els coneixia de res.
_ _ _
I per acabar amb els succesos, una amiga m'explicava ahir l'accident de cotxe que va tenir. Circulava de nit i amb boira per una carretera de Lleida. Es veu que es va trobar dins la rotonda sense gairebé ni adonar-se i en frenar el cotxe -que no tenia frens ABS- no va voler girar. -"He llençat el vehicle, va quedar aixafat tot fins al volant. Em vaig salvar pels pèls, uns centímetres més i m'hi quedo o en surto ben malmesa". Diu que per sort va poder eixir ella sola del cotxe i que quan els Mossos van arribar no podien creure que n'hagués sortit il·lesa, com definitavament així ha estat.
_ _ _
Gairebé sempre arribo a temps de fer la fotografia però en aquest cas no, així que us descriuré la imatge: ha passat un pare en bicicleta amb una mena de cotxet de nen enganxat al darrera. El seu fill dormia plàcidament mentre el pare pedalava, i déu n'hi do com anava de ràpid.
_ _ _
Mare i filla van parlant. La mare d'uns setanta anys llargs. La filla debia tenir uns quaranta i pocs. La mare, d'aquelles que ho van criticant tot i diu irònicament:
-"... con la enfermedad que tenía la pobre. Ya ves tu qué enfermedad! La vagancia, la vagancia ..."
_ _ _
Diu que el 21 de gener va morir, als 89 anys, Marie Smith, la darrera parlant de l'idioma Eyak. El 1933 quedaven encara 38 parlants d'aquest idioma. La Marie va voler transmetre la llengua als seus 9 fills però al final va desistir. Només li quedava la germana, que morí els anys 90. Així que al final només podia parlar eyak amb sí mateixa i -deia ella- amb Déu. Michael Krauss, un estudiant de la Universitat d'Alaska es va enamorar de l'idioma i va treballar amb ella fins a fer una gramàtica i un diccionari. També hi va col·laborar Elizabeth Kolbert del New Yorker.
_ _ _
Un grup de monitors i nens amb el seu mocador al coll sortia aquest matí d'excursió. Es notava que eren monitors i nens més aviat de la zona alta de Barcelona, semblaven simpàtics. M'ha sobtat que tots, absolutament tots parlessin en castellà. I molts ho feien amb un fort accent català però no he captat cap conversa entre ells en català. Feien pinta de ser d'un escola religiosa. Les úniques paraules que han proninciat en català han estat "joc de nit" -"he encontrado este 'joc de nit' por Internet- i "parenostre" -cuando hemos hecho el 'parenostre'. Ai què voleu que us digui, que tothom parli el que vulgui però el meu esperit sòcio-lingüista pateix en aquestes situacions.
_ _ _
Per cert que nens i monitors anaven fent-se preguntes del Trivial. No és que juguessin, només exercitaven. La que m'ha fet més gràcia és "qui era el president del Barça quan l'equip va guanyar la primera copa d'Europa?" Després de dubtar molt algú ha dit -"Creo que se llamaba Núñez!". Bravo, són les generacions que van avançant.
_ _ _
He vist la situació a l'estació de Renfe de plaça de Catalunya. Una dona amb una nena en braços s'ha posat a cridar a l'andana al costat del tren:
-"Mi hijo, mi hijo!!!"
Tothom s'ha girat i la dona -d'uns quaranta anys i amb una pinta força deixada- continuava cridant i ja s'acostava a l'histerisme:
-"Mi hijo, mi hijo, que se ha quedado en el tren mi hijo" !!!
En aquests moments no hi ha terme mig, o actues o no saps què fer. Un home ha intentat obrir la porta i en veure que l'intent era en va ha començat a fer-hi cops de puny. He vist el nen, d'uns sis anys, a l'altra banda del vidre. El tren ha marxat en direcció a Sants.
La dona estava fora de sí. Algú li ha dit "tranquila que no pasa nada!".
-"¿Cómo que no pasa nada, mi hijo, mi pequeño!"
Jo he observat la situació sense intervenir-hi perquè he vist que la dona ja era atesa per altres usuaris. I a més no era un accident irremediable, he pensat que és d'aquells mals moments que per sort després s'arreglen.
Com han pogut l'han acompanyada cap a dalt i la dona han explicat la situació a la gent de seguretat. Ja a la sala d'atenció als viatgers la dona continuava plorant i cridant.
Suposo que tot haurà acabat bé, algú s'haurà fet càrrec del nen i l'haurà retornat a la mare.
_ _ _
Anuncien Harry Potter com a "gran estrena a TV3". Quin sentit té dir "gran estrena"? Ja entenc que volen dir que és la primera vegada d'aquella pel·lícula a TV3 però queda una mica ridícul qualificar d'estrena un film que ja fa temps va ser als cinemes.
_ _ _
Agafo un taxi a la plaça Catalunya.
-"Bon dia, vaig al carrer Viladomat amb Mallorca".
El taxista va i em diu:
-"Me podría indicar cómo llegar hasta la dirección? Es que no me funciona el navegador".
Quina cara has de fer? L'home era de mitjana edat, feia tota la pinta de ser de Barcelona. I encara sort que no sortíem de l'Eixample!
_ _ _
Les àvies que sovint trobo el diumenge fent el cafè avui dissabte també hi eren.
-"Que heu anat a missa, avui?"
-"Sí, és que és la Candelera!"
-"Ah !"
-"És núvol oi?" em demana una
-"Sí, d'aquella manera"
-"Doncs ja ho saps: si la Candelera riu, l'hivern és viu. Si la Candelera plora, l'hivern és fora. Tant si plora com si riu, l'hivern és viu!"
Cultura popular en directe.
_ _ _
Una dona va parlant per telèfon al tren:
-" ... pues el próximo fin de semana te vienes para acá y así desconectas de la rutina. Claro, te vienes para acá. Venga, me llamas ..."
_ _ _
Encara hi ha senyors de Barcelona. De tant en tant te'ls creues per algun carrer elegant del Gòtic, de Sarrià o a la Rambla Catalunya. Avui n'he vist un que sortia d'un bar a Ciutat Vella. L'home eixia amb el seu barret, l'abric, el bastó i la pipa. Un cop a fora ha aixecat el pal, ha pres la pipa i l'ha començat a colpejar contra la base del bastó. Les cendres han caigut a terra i un cop fet això, amb molta classe, ha tornat a entrar al local.
_ _ _
Dues dones que podrien ser les meves tietes-àvies estan assegudes en una òptica intentant triar unes ulleres. Una noia jove i moderna les està atenent.
-"Tenim totes aquestes"
Frrrrruuaaaa. Deixa dotze ulleres sobre la taula.
-"I quant valen?" pregunta la dona que sembla ser més jove, uns vuitanta anys.
-"Hi ha de tot: aquesta setanta euros; aquella cent-setanta; aquesta dos-cents-cinc, l'altra ...·"
-"Bufa i ara a triar" diu la dona. La del costat s'ho mira amb ironia i diu:
-"Jo rai, que no en veig cap".
M'agradaria poder-vos transmetre el punt d'ironia que feien servir les dones. Com dir-vos-ho, així molt català, entre la Cubana i Mari Santpere.
La dona se les anava posant una a una. "És que no me n'agrada cap. Potser aquesta ..."
I se l'ha quedat. Costava cent-seixanta Euros i li quedava bé.
_ _ _
Ja dic jo que, de vegades, la realitat supera la ficció. En una biblioteca una noia està llegint un diari en rus i fa notes. Escriu a mà. Té al costat un senyor amb cara de filosofar molt que va i li pregunta:
-"De joven tu padre te quería mucho, ¿verdad? Es que se nota en la letra, se ve perfectamente que te quería mucho".
_ _
-"Saps com es diu margarida en anglès?", em pregunten.
-"Doncs no"
-"Se'n diu daisy, :D "
_ _ _
-"And the ticket?"
-"No ticket, it's free ..."
Els turistes continuen al·lucinant quan a les taquilles de Renfe els diuen que el bitllet de rodalies és gratuït.
_ _ _
"Windows encontró dos actualizaciones". És d'aquelles coses que no entenc, quan m'apareix l'avís i he de clicar i dir que sí o que no a les actualitzacions. Suposo que si ho diu Windows serà que és millor acceptar. Però de vegades dic que sí i de vegades que no, sobretot si estic fent alguna cosa important i em fa por que se'm pengi l'ordinadorç...
_ _ _
-"Diu que busquen pedres ..." comenta una dona que entra a l'església del Pi en veure mig terra aixecat.
_ _ _
- " ... vostè el que ha de fer és caminar", em va dir el metge. I com que tinc la Diagonal tan a la vora de casa hi anava a passejar" comentava una dona d'uns setanta-i-tants anys a les seves amigues. -"Però sabeu què passa? Que com que tinc artrossis faig l'anada però quan he de tornar no puc ! Per això ara faig cinta al gimnàs. La noia del gimnàs em va dir: "vostè camini per la cinta com si ho fes per la Diagonal". I em vaig aprimar casi tres quilos !" comenta una dona d'uns setanta-i-tants anys mentre esmorza amb les seves amigues.
_ _ _
-"Vinyet, Vinyet cap allà! Cap allà Vinyet!" he sentit que li indicava una mare a la seva filla petita.
A Sitges el nom de la mare de Déu és ben viu i se sent al carrer com algunes mares criden les seves filles per aquest nom que no es percep estrany.
En canvi cada vegada està més en desús el nom del patró Sant Bartomeu, que tan habitual era en temps dels nostres besavis. I ja no diguem el de la patrona, Santa Tecla. Tot i que diuen que encara queda alguna nena amb aquest nom.
_ _ _
Produeix una certa esgarrifança veure com Antoni Pujals -vicari per la delegació de Catalunya de l'Opus Dei- parla en una entrevista a LV de "San Josemaría". "San Josemari" pels amics, vaja.
_ _ _
I parlant de San Josemari: quines animalades que aquest cap de setmana ha dit Aznar sobre la llengua catalana. Què lluny de la realitat, quin perill el seu plantejament i quanta maldat que veig en la seva mirada. Una vergonya. Ho dic en aquesta secció entenent que la meva també és una veu de carrer ...
_ _ _
Diu que a la Índia hi ha uns 600 tipus de plàtans, de diferents colors i gust. Que no es poden exportar perquè són massa fràgils. I que són deliciosos. Ho sabíeu? A l'Himàlaia hi ha el que en diuen "cripto-bananes", arbres que creixen fins a 600 metres però que fan un fruit que no es pot menjar. Ho explica el llibre "Banana, the fate of the fruit that changed the world", de Dan Koeppel, que també analitza el sentit fàl·lic d'aquesta fruita estudiat des d'èpoques victorianes.
_ _ _
-" ... i aleshores em va preguntar: 'I no podrien ser dones els tres Reis?' ... " li explicava una dona a una amiga aquest matí.
_ _ _
Tinc una amiga a qui li agrada fer ganxet i mitja. En va aprendre de la seva àvia i diu que fa uns dies van fer-ne totes dues juntes. "La mitja són només dos punts, el pla i el revés. Amb això ja ho saps 'tot'. El que no saps és canviar de color, fer sanefes, prendre mides per fer el patró d'un jersei ..." però diu que ja n'aprendrà.
"La mitja és més d'hivern: amb llana, les dues agulles... i el ganxet és més d'estiu". Es veu que amb la seva àvia anaven xerrant ara sí ara no i és clar, de tant en tant se'ls hi escapa algun punt de mitja. Demà han tornat a quedar, diu que ens explicarà com avancen els treballs. A mi ja sabeu que el que m'agrada és imaginar-me la imatge: l'àvia de 83 anys i ella amb 32 fent mitja i fent-la petar.
_ _ _
-"Doncs feia temps que no venia a la Seguretat Social, li he donat una oportunitat al metges de capçalera i m'està funcionant molt bé, tot tan ràpid", li he dit al doctors.
-"Oi que sí? És que ha canviat, està ben organitzat i les agendes funcionen. Pel dia a dia molt bé. Però si t'has d'operar, aleshores sí: vés a la privada! Les llistes d'espera són llarguíssimes i lentes" m'ha dit el metge.
_ _ _
Dos urbans m'acaben de fer baixar de la bici per primera vegada des de l'aprovació de la ditxosa normativa. -"Per la calçada sí, és zona 30, però per aquí no pots circular". S'han comportat i no m'han posat multa tot i que anava fent zigues-zagues esquivant els vianants per les Rambles a quarts de vuit del vespre. Ja sabeu que jo aboliria la normativa ...
_ _ _
Boníssim: un noi feia estona que mirava l'home que tenia al davant. Tots dos eren més aviat de pell fosca: el jove mulat i el gran, indígena americà. Quan el tren estava a punt d'arribar a Badalona el jove amb rastes li ha dit al de cinquanta anys:
-"Oye, ¿tu no eras chileno? ¿verdad que eres músico?
-"Sí, ya veía que me mirabas y me suenas pero ¿de qué nos conocemos?"
-"Yo soy de Ecuador. Nos conocimos en Quito. Tu tocabas música delante del mercado, ¿recuerdas?"
- "Es verdad!" ha dit sorprès el gran. ¿Y hace tiempo que estás aquí?"
- "Hace un año que vivo en Pineda de Mar".
- "¿Y sigues tocando música?
- "No, ahora ya no, trabajo en ..."
L'altre també feia un any que havia arribat i s'han intercanviat adreces. Ja em direu si no és casualitat que un xilè i un equatorià que s'havien conegut tocant música al carrer a Quito i es trobin ara per casualitat a Barcelona en un tren de rodalies !
_ _ _
Mireu què deia un senyor amb accent de Lleida mentre jo menjava una ensaïmada petita i bebia una tallat en un bar:
-"Doncs a casa mai no hem celebrat Nadal ni Sant Esteve. Res de celebracions i menys si són religioses! Ara que el meu pare ja és mort ho puc dir: ell només va anar a l'església del poble per treure els sants i cremar-los a la plaça! I la meva mare hi va només per convenció social ..."
_ _ _
... i el mateix home d'un poble de Lleida explicava una cosa interessant:
-" ... i el tortell de reis d'on surt? Al meu poble no n'hi ha hagut mai ! I encara ara (per sort) no hi han arribat ! "
_ _ _
"Tía cuánta gente! Ésto se parece a Pachá pero oliendo a chorizo" deia una noia en entrar a un tren que anava molt ple ...
_ _ _
-"Venga, pues cuidate", m'ha dit un conegut.
Últimament molta gent acomiada les converses amb aquest "cuida't" i tant m'ho diuen que m'ha fet pensar: una de dos, o faig mala cara o ara és la frase de moda per acomiadar-se.
Fa anys em deien "ens veiem" o "venga, nos vemos". Com que diria que malgrat no ser ja tan jove no faig mala cara arribo a la conclusió que ha canviat la tendència i ara ens he d'acomiadar suggerint a l'altra que no s'oblidi de tenir cura d'ell mateix. Ja ens ho diu una monja una mica més avall que cuidar-se és important ... " Cuidem-nos " doncs !
_ _ _
Avui buscava la programació local de Ràdio Barcelona a Internet ... però no hi és. Apareix la "nacional" -de la SER- però de la programació "local" de Ràdio Barcelona, a Internet ni rastre ... jo ho trobo brutal i molt simptomàtic.
_ _ _
Diuen que vivim una època barroca. Es refereixen a que com que tanta gent escriu a Internet, es publiquen tants llibres i en general hi ha tantíssima oferta, doncs això que som en temps barrocs. Que més que mai és important tenir criteri del que vols i saber-ho trobar.
_ _ _
-"Jo crec que tenir cura de la pròpia salut és una qüestió moral ... si no et cuides al final uns altres t'hauran de cuidar, acabaràs donant preocupacions i feina a d'altres! Però si estàs sà podràs proporcionar felicitat als que t'envolten.
Ho diu sor Isabel, monja de clausura, a la Contra del 28 de desembre.
_ _ _
De vegades tot passa tan ràpid que no tinc temps d'agafar la càmera i fer una foto. Com avui que pel carril bus un noi ha passat ràpid davant meu carregant una caixa grossa damunt el seu patinet, mentre agafava velocitat a cops de peu.
_ _ _
Diu que molts nord-americans se solidaritzen amb els guionistes en vaga perquè s'hi senten reflectits. En un món tan canviant un sector ample dels treballadors tenen por de quedar desfassats per les noves tecnologies i la por els acosta als guionistes.
_ _ _
També diu que els "networks", les grans cadenes generalistes de televisió dels Estats Units estan espantades. Ja perden cada any entre un 3% i un 4% d'audiència i amb la vaga poden perdre un 10% tot d'un cop.
_ _ _
"Tothom sap que és a la web on hi ha els diners però ningú no sap encara com guanyar-ne" m'ha dit un amic. "És el que li està passant a la NBC, que aconsegueix bons resultats d'audiència a Internet però encara no sap com guanyar-hi diners"
_ _ _
"porque el Hamilton es muy bueno pero sólo si va primero, ¿eh? Que si no va primero se pone nervioso y la lía …" deia algú que ha passat ràpid pel meu costat ..._ _ _
Conversa poti-poti caçada al vol, de tres jubilats sobre tot plegat:"En el Carmelo han dado a los cuatro que han pedido y ya está. A los políticos no hay quien los mueva.Y el dinero que le dan a l'hospitalet por pasar el tren por aquí, vamos a ver como lo van a emplear. Tres pa mi y cuatro pa ti.¿Sabes cuánto cobran las chicas de Renfe de amarillo? Cinco horas a 60 Euros. Mucho pero igualmente no estan contentas. Y no hacen nada. Estamos desorganizados, un gasto inútil en todos los aspectos.
Veras tu el año que viene la que nos espera. ¿No dicen que la cosa va bien? Pa ellos va bien. Verás el año que viene, pinta muy mal, muy mal, muy mal.Este que termina ya ha sido todo lo malo que podía ser, pero el que viene es peor. Y el 9 aun peor porque toda la obra se acaba -4500 permisos de obra- será peor, agosto del 2009, cuando plegue esos dos milones al paro.
Aquí ya sólo tenemos servicios, camareros y limpieza, pero cuando venga el bajon… Tengo una tienda y no entra nadie a comprar, y la mitad de las tiendas estan cerrando. Ayer un cliente. Anteayer sólo dos."
Bé, esperem que no tot vagi tan malament com deien aquests pensionistes ¿oi?_ _ _
¿Però com pot l'església catalana callar d'aquesta manera quan surten anuncis vomitius de la COPE als diaris? Aaaahhh quin fàstic, quants bisbes Deig ens farien falta i en canvi a la que desapareixen la base es queda orfe i anem desertant. Mireu què deien ahir aquests bèsties, anunci de la COPE a La Vanguardia: "Treballar per la família és treballar pel nostre futur." Raúl Sánchez Flores, presiden de FANOC. VALORS CRISTIANS, Cada dia a COPE CATALUNYA, la ràdio amb valors. COPE CATALUNYA, somos libres". ¿Com es poden atrevir a dir-se la ràdio amb valors? Sort que aquí malgrat tot són insignificants.
_ _ _
Els del Polònia avui (13 de desembre) s'han superat, molt bo! L'heu vist?
_ _ _
Que RAC 1 sigui la tercera emissora més escoltada del país és per treure's el barret. No sé al vostre voltant però en el meu noto que per exemple hi ha molta gent que al matí escolta en Jordi Basté. ¿Potser perquè hi afegeix un punt de radicalitat?
_ _ _
Una dona està a punt de sortir d'una estació de Renfe. Introdueix el bitllet a la màquina perquè s'obri la porteta i just abans que s'obri un noi d'aquests neopenjats se li enganxa per passar amb ella. La dona li diu:
-"Por lo menos pídemelo".
I ell li mig-demana: -"déjame pasar".
Tot molt ràpid. I un cop ha passat va i li espeta:
-"Cerda!".
_ _ _
És simplement una divagació meva, però jo crec que Josep Piqué l'acabarem veient sobiranista sinó independentista. Algú que evoluciona del PSUC, a treballar amb l'Hortalà, a ser proper a CiU i acaba de ministre i líder del PP, amb els anys i si els temps i el sentit comú porten cap allà també es pot fer "sobiranista", ¿no?
_ _ _
Mentre pagava se m'ha acudit comentar-li a la simpàtica jefa del bar on sovint dino que aquests dies entraven moltes noies i àvies amb cotxet de nen a l'establiment, li he dit com una cosa positiva, però ella avui no tenia el dia:
-" No sé a on anirem a parar, potser és que em faig vella però no anem bé. I tant que n'hi ha de cotxets, però és que les mares es posen aquí a donar el pit, a la primera taula, davant de tothom! Abans et demanaven permís per anar a dalt i ho feien discretament. Ara sembla que ho vulguin ensenyar tot. Anem del revés ! No hi ha ni ordre ni educació"
_ _ _
A l'entrada d'Abacus una senyora d'uns 40 anys parla amb el seu pare que arrosega un carretó ple de joguines:
- "Ah, escolta pare i la Paula vol també una pissarra. Potser aquí en trobarem una".
Però s'ho repensa i diu: "És que si li comprem, al final haurem de sortir nosaltres de casa ... !""El to, la manera i l'expressió de resignació de tots dos em va fer riure", m'explica una cosina que va veure la situació.
_ _ _
Un home va parlant per telèfon i diu:-“Oye Javier, si no nos vemos Feliz Navidad”
I afegeix: "Supongo que nos veremos, pero por si acaso".És la primera felicitació de Nadal que sento pel carrer, enguany.
_ _ _
"D'aquí 15 anys siré vell en la feina que fai" diu un home d'uns 35 anys mentre esmorza un cafè amb llet i un croissant. "L'estadística diu això. Poden haver-hi excepcions però a partir dels cinquanta ja no pots estar en primera línia".
_ _ _
Sento une declaracions de Joan Rossell, president de Foment de Treball, a Minoria Absoluta i es nota que els empresaris a qui ell representa també n’estan farts de la situació actual i del desequilibri d’inversions que patim. Més o menys va dir que al costat de les animalades que s’escolten des de Madrid entèn força els plantejaments sobiranistes fets des de Catalunya. A més “el roce hace cariño”, diu referint-se al fet que aquí uns i altres en parlem a la familia o a la feina i ens entenem, i va mostrar una certa complicitat fins i tot amb el que diu Carod-Rovira.
_ _ _
Uns turistes francesos volen comprar un bitllet de tren i no entenen que sigui gratuït: -“c’est gratuït?”. I somriuen feliços. A mi em sembla una animalada això del tren gratuït fins que arribi l’AVE. El que vull és que els trens funcionin i de moment funcionen.
_ _ _
-"No deia en Laporta que els jugadors del Barça farien classe de català?", li pregunto a un amic.
-"Deu ser 'misión imposible' ", em contesta.
En canvi, cada dia hi ha més jugadors de l'Espanyol que el parlen.
_ _ _
-“Mira les parets, totes guixades amb grafitis !”, observa una nena d'uns set anys en veure uns murs plens de pintades a les rodalies de Barcelona.
_ _ _
Les conseqüències del setge de 1714 a l’església del Pi
(transcrit del full setmanal de la parròquia del Pi: "Ahir, avui, demà")“Les voltes del temple de Santa Maria del Pi estaven malmeses per les bombes que va tirar l’enemic que assetjava la ciutat. Per arreglar-ho, Quatre mestres d’obres van reconèixer el sostre i determinaren fer encaballes a tota l’església a fi d’arranjar els desperfectes. Havien de ser de fusta de pi i anaven des del presbiteri fins al cor. El pagament anava a càrrec de la junta d’obra però hi va haver la rebaixa de la moneda i aquest no pogué pagar l’ import. L’any 1718, quan encara no s’havien arreglat les conseqüències del setge de 1714, un llamp va destruir el magatzem de la pòlvora que aleshores era al shorts de Sant Bertran –avui Paral·lel- i a causa de l’explosió es van trencar tots els vitralls._ _ _
En un programa de preguntes i respostes a l'estil del mític "Vostè Pregunta", però a la ràdio pública nord-americana NPR reben una trucada:
- "Des d'on truques"?
- "D'Alaska"
-"Caram, i què fas a Alaska?"
-"Doncs beure molts cafès i intentar mantenir-me calent i despert", diu el simpàtic oient.
_ _ _
Una noia d'uns vint anys parla per telèfon, gairebé crdant:
-"És que em comença a preocupar, eh! aquesta dona necessita un home ja! M'ha trucat histèrica: que si on vas, amb qui, quan ...".
No he entès si parlava de la seva mare o de la seva jefa.
_ _ _
Diu que "La Vanguardia està explorant la creació d’una doble edició català-castellà de la qual “no trigarà gaire en donar notícies”. Es veu que ho va mencionar el director de comunicació del Grup Godó, Màrius Carol durant l’acte de presentació del conveni entre el Grup Godó i la Facultat de Comunicació Blanquerna. Ho explica amb més detall Comunicació 21 i ho he sabut pel bloc d'en Marcús. Veurem.
_ _ _
Un home sudamericà, de pell bruna i amb gorra de bèisbol li explica a un company: -"donde hay mucha faena es en Asturias, pa arriba. Aquí ya hay mucho inmigrante, esto está ocupao".
_ _ _
Assisteixo a un seminari com a públic i escolto diversos oradors. ¡ Què dolents que som parlant davant d'un auditori ! Només alguns oradors ho fan bé i amb seguretat. Jo crec que és un tema cultural, n'hem d'aprendre molt d'altres cultures.
_ _ _
Un amic em passa un exemplar -el de novembre- de la publicació "Esquerra nacional", un butlletí d'ERC editat per la Fundació Josep Irla. A la pàgina 2 em sorprèn una entrevista a l'admirat Àlex Gorina. Mireu què li pregunten i què diu:
-"El fet que una persona tan popular com tu militi en una determinada opció política t'ha tancat alguna porta en l'àmbit professional?"
-"Em vaig fer d'Esquerra per convicció i procuro ser conseqüent amb l'àmbit en què em moc. Sempre he transmès el meu pensament i la meva opinió respecte de la política i el país. En tot cas tant se me'n fot. Jo sóc homosexual i ho he dit públicament i mai he percebut cap mena de problema. Ni sobre això ni sobre la meva condició de militant d'Esquerra.
_ _ _
Fa uns dies parlàvem de la xocolateria Blasi que han obert a la rectoria del Pi. Ara és el propi rector del Pi, Gaietà de Casacuberta qui n'informa als fulls grocs de la parròquia i ho fa així: "Després de pensar-ho molt la parròquia ha llogat un espai de la rectoria a un local comercial. Ja ho havia fet en altres èpoques no molt llunyanes. Aquest comerç donarà uns diners a la parròquia cada mes, diners que estaran al servei dels homes i dones que ens toca acompanyar".
I en aquestes cròniques ens alegrem perquè ja sabeu que el Pi és dels millors espais d'acollida real a la diversitat que hi ha a Barcelona. I ho han demostrat sempre amb fets,com quan l'aleshores rector, Mossèn Vidal, va saber obrir les portes a una difícil i llarga vaga de fam d'immigrants.
_ _ _
Dues noies d'uns dinou anys. Pugen a l'autobús i parlen de la seva experiència com a ajudants al saló Meeting Point. Mentre ho fan una es va maquillant la cara i l'altra es pinta les ungles. Tenen pressa perquè avui treballen, diria que de models:
-"Yo tuve movida en el Meeting Point. Nos contrataron para ir con patines por la feria. Todas las otras con tacones altos y nosotras, con patines, mucho más divertido. Pero luego nos dijeron que no, que a pie. Y pensé: 'a ver si no nos tienen asegurados y les da miedo que nos hagamos daño. Y me cogió un mal royo ..."
-"A mi me pagaban 55 € por tres o cuatro horas, dependía del día"
-"Pues yo tenía que coger un mapa que estaba hecho con el culo y buscar al comercial de la zona: que si Murcia, que si Valencia ..."
-Es que ni de coña. Y me perdí,era inmenso
-¿Quieres un poco de mi maquillaje?
-No, no quiero innovar que luego la cago, tía.
_ _ _
Una dona gran compta els diners al forn de pa. Com que no se'n surt li dona a la depenenta: -"Té, compta'ls tu", li diu. Ella ho fa i li torna el canvi. Quan se'n va i li veig la cara me n'adono que és encara més gran del que semblava. Com que fa pinta de ser una habitual de l'establiment pregunto: -"i sabeu quants anys té?". -"Fa uns dies en va fer 94. Ho sé perquè va comprar tot de pastes i ens va convidar a la seva festa d'aniversari" diu la fornera.
_ _ _
Una noia parla amb la seva mare pel mòbil, estan preparant el dinar de Nadal:
-Es que el Marcos es mi pareja, quiero que venga el 25 pero al pápa no se si le gustará ¡ Y al Marcos le da corte ! La Conchi dice que no venga, parece que le da como rabia. No, yo eso no se lo he dicho, yo me callo. En cambio su abuela me ha invitado el 24.
... la gent comença a preparar el Nadal ...
_ _ _
-"Que vas veure com el feia callar el Rei a n'en Chávez?", em pregunta una de les meves amigues de vuitanta anys mentre fa un cafè. "I l'altre que no callava".
-"I us va semblar bé que el fes callar?"
-"I tant, ho va fer molt bé el Rei", em diu
_ _ _
Diu que als Estats Units ja es parla d'un altre canvi generacional. Que hem passat d'una la generació "Jo" a la "Nosaltres", de "myself" a "we". Sóc bastant escèptic d'aquestes teories però veiem què diuen: es veu que els que formen aquesta nova generació "Nosaltres" són els adolescents nord-americans d'ara, els que han conegut l'11-S, l'huracà Katrina, la guerra d'Irak i han sentit a parlar en plena formació del canvi climàtic. I diu que aquests es preocupen pel que passa més enllà de casa seva. Ja ho diuen que la filla de Bush -que ja no és teenager precisament- és molt solidària i es preocupa per causes solidàries. ¿Serà això?
_ _ _
Tot de dones de més de 70 anys pugen al tren com poden carregades de material per cosir, semblen puntaires. Algunes van amb bosses de "Coses d'ara", la botiga de roba per la casa que hi ha a la plaça de Sant Josep Oriol, al costat de la del Pi. I comencen a xerrar:
-"El Lunes en el Tomate creo que saldrá toda la llamada. Ella le dijo: -"Es que te comería la camisa a bocazos!".
-¡ Pues yo ayer en el tren tenía al lado a dos chicos besándose en el morro ! ¡ Y estaban más buenos ! ¡Es que casi todos son un desperdicio!
-¿Sabes qué pasa? Que se arreglan más que nosotras, como Jesús Vázquez. ¡No me digas que no está bueno!
- Pues a mi no me cae bien, aunque fuese hétero ...
- ¡Pero está bueno! ¿o no? ¿Y el amigo?
- A ese yo lo encuentro mejor persona
-¿Y el que presenta Pasapalabra? Aunque ése creo que no es de la otra acera. Le preguntaron que si se lo haría con un chico por 100 millones de Euros
-A mi con 20 años me dan 100 millones de Euros y me vuelvo al revés ¡Me soluciona la vida!
-El chico ése -el amigo- es director de un banco. ¡No, si tiene un cuerpazo!_ _ _Diuen que el Rei va muntar a mida les visites a Ceuta i Melilla fart dels atacs de Jiménez Losantos que en demanava l'abdicació des de l'emissora dels bisbes. Que volia un bany de multituds i com que tenia aquests viatges pendents algú va pensar que podien ser oportuns. I li va sortir bé._ _ _
"¿Habéis visto el mar cómo ha subido en Inglaterra? ¿Y en Holanda?" diu un home a tot d'amics que l'escolten. "Ya veréis, ya, en Barcelona también pasará: las Drassanes daban al mar, construían barcos y tenían el mar allá al lado. Todo lo que ahora es Barceloneta era mar. El mar se ha alejado y ahora vuelve a subir.
_ _ _
... i segueixen parlant de rius:
-"La Riera de Ripollet baja seca"
-"Eso es porque la han desviado, ahora va por abajo"
-"Que no, que por el Río Ripoll antes bajaba agua y ahora ya no"
-"Pero eso son ciclos, igual dentro de 30 años vuelve a hacer frío y a llover", conclou una dona
_ _ _
_ _ _
- "Jo crec que guanyarà el PP", em diu una amiga amb molta experiència.-"Però o guanya per majoria absoluta o ho tindrà difícil per pactar" li dic jo.-"Ja es veurà, però o el PSOE espavila o guanyarà el PP".
_ _
La meva intuïció em diu que el diari "Público" no s'està venent gaire. A Barcelona, segur. A Madrid no ho sé. Avui però li he demanat al quiosquer :-"No es ven gaire el Público, oi?I m'ha contradit:-"Sí, sí que hi ha bastanta gent que en compra".Voleu dir que és així?
_ _ _
-"Però no deien que Cary Grant era homosexual?" li pregunta una dona d'uns setanta anys al seu marit.La dona està asseguda a una tumbona i el marit sobre una tovallola, a la platja, un dia qualsevol d'octubre.Ella porta deu minuts repassant la programació de televisió de la setmana, que apareix en un dominical. El comentari el fa quan veu que a no sé quin canal emetran "Encadenados", d'Alfred Hitchcock.Si Jordi Labanda hagués estat amb mi a la platja hagués dibuixat la situació: la dóna llegint la revista, parlant en veu alta i el marit mig adormit a la tovallola.Per cert, m'ha cridat la curiositat i he consultat Wikipedia: "La vida personal de Grant va ser complicada, amb cinc matrimonis i rumors persistents sobre la seva orientació sexual".
_ _ _
-" A ver, chiquitín ... " em diu el cambrer d'un bar de l'Eixample quan em porta el segon plat del menú. Jo diria que mai abans m'havien dit "chiquitín", ara ja sí.
_ _ _-
"¿Y el CD es gratis?" li demana al quiosquer una dona molt ben posada. "Pues me lo llevo, yo todo lo que sea gratis me lo llevo". I va comprar un diari Público, que fa uns dies regalava aquest CD.
_ _ _
Dos homes de trenta-i-tants pugen al tren. Quillos adults, per entendrens, bastant penjats però de bones:-" ¿Me dejas el boli? " em diu un d'ells sense pronunciar la /s/ del verb-" Sí i tant ", i li passo el pilot negreL'altre li comença a dictar quatre números.-" Ese ' è ' el pin ", li diuI aleshores li en dicta quatre més.-" Y ése 'è' el puk "Jo, que veig que la situació dóna de sí engego la palm i hi faig notes:-" Y éso qué ' è ' " , em demana el que dictava-" Nada, nada. Bueno, "nada", es una ..."-" ¿Una agenda? ", em pregunta-" Sí, una agenda "-" Ah vale "El primer em torna el boli, em dóna les gràcies, obra la porta que comunica vagó amb vagó i se'n van tren enllà.
_ _ _
"No vas sentir el que deia ahir Carles Capdevila a Catalunya Ràdio al programa sobre els
nens? 'Si algú diu que ha dormit com un nen és que no ha tingut mai nens a casa'! Doncs això!", em comenta de bon humor un familiar quan li pregunto que què tal la nit.
_ _ _
"Et parlo de ser feliç ! Fins que ella no estigui plenament bé amb ella mateixa potser no podrà donar això als altres" li diu un noi al seu amic que té problemes de parella, mentre van fent un cafè.
_ _ _
"No barregem: una cosa és com es pren ella els disgustos i de l'altra banda està com encaixes tu com a parella, els sentiments que tenim", continua l'amic.
_ _ _
"Però tinc la sensació que la nostra conversa no ha servit de res, et veig igual de fet pols !" sentencia finalment l'amic, mentre s'allunyen bar enllà.
_ _ _
"El que em puteja és la sortida del cole. Jo sempre li dic al nen "anem" però les altres mares "que si això" que si allò", diu una dona al tren.
_ _ _
-"Atención, radar camuflado" repeteix sovint el GPS del taxista. ¿És una tàctica de trànsit perquè la gent no corri, anunciant cada dos per tres que hi ha un radar o realment una tècnica per que no t'enxampin corrent?
_ _ _
-"Sí, ho sento però aviat haurem de pujar els preus del menú" em diu la mestressa d'un bar amb terrassa de Badalona. -"És que l'Ajuntament ens ha pujat un 10% el que hem de pagar per tenir terrassa: 470 Euros anuals. No saben el que costa fer venir la gent fins aquí!", m'explica.
_ _ _
Darrerament aquestes cròniques estan tenint moltes entrades de gent que busca a Google el títol de l'editorial de LV "eso no es catalanismo" i que aquí vam reproduir. Es veu que a Google buiscant aquesta frase sortim com a primera opció.
_ _ _
Diu que finalment l'Ajuntament s'ha decidit a "pacificar" el trànsit de Balmes, un dels pitjors carrers de Barcelona. Doncs felicitats per la iniciativa i esperem que els surti molt bé, perquè passejar per Balmes ara és insuportable.
_ _ _
-Si home sí, no recordes que el gremi dels lleters era a un passatge del carrer Ferran? Just passat Avinyó" ...sento que diu un avi mentre jo dino a un restaurant del Call de Barcelona ...
_ _ _
... quin mal moment debia passar el compte de Godó quedant-se tancat a l'ascensor en plena presentació de la nova Vanguardia, amb el president Montilla, el president Zapatero i tot de personalitats ! Per cert, s'hi va trobar a faltar el Rei que era en un altre acte i que precisament aquell dia va fer les declaracions sobre el temps de benestar del seu regnat. Ningú li pot negar que el seu regnat ha coincidit amb una època en que les classes mitges, amb totes les dificultats i excepcions que hi volgueu afegir, han viscut prou bé.
_ _ _
-"A partir de demà tindreu una mica més d'espai al quiosc, eh? La Vanguardia serà més petita !" li dic mig en conya a la simpàtica quiosquera.-"Demà potser sí però mira avui !!!" contesta ella tot assenyalant el suplement gegant que LV ha repartit per explicar el canvi de disseny.
_ _ _
"Tot depèn de com t'ho vulguis mirar" deia aquella mítica i lúcida samarreta del Setem, amb un món de color verd girat cap per avall, segurament molts la recordeu. Feia temps que no la veia, però avui un home que comprava el diari la portava.
_ _ _
"La meva mare ha guanyat tots els premis d'Up and Down", diu una de les 10 noies de màxim disset anys que, cridaneres, s'han assegut a la vora al tren. No ha dit ben bé de què eren els premis.
_ _ _
En Bear va arribar l'any 1999 al Estats Units, procedent del Sudan. Fugia de la guerra d'aquell país. Els que el coneixien diuen que era molt bona persona i treballador. Que quan va arribar a Amèrica va creure en allò que diuen de fer-se a un mateix. Després va conèixer la que seria la seva muller, una noia egípcia i va anar fa uns mesos a Egipte per casar-se amb ella i portar-la a nord-amèrica. En tornar als Estats Units no trobava feina. Finalment en va trobar: fer de traductor durant una temporada a l'Iraq. Rencentment, disset dies després d'arribar a l'Iraq, ha mort assassinat.
_ _ _
De sobte a l'estació de RENFE a plaça Catalunya s'ha sentit un soroll fort i crits. Semblava que s'hagués enfonsat un ascensor i que n'hagués passat una de grossa. No era l'ascensor, era l'escala mecànica. A una mare se li ha quedat travat el carret del nen i això ha col·lapsat la gent de l'escala. Un noi jove ha trucat ràpidament al 112 i ha demanat una ambulància. Els de seguretat de RENFE s'han emportat el nen -d'uns tres anys- ferit en un altre cotxet, semblava que s'havia fet molt de mal. Després, al tren, una dona comentava:-Jo al meu nét no el baixo mai per les escales mecàniques. Sempre per l'ascensor, sempre per l'ascensor. Pobre criatura !El meu pare explicava fa anys d'un accident semblant però no li fèiem gaire cas. Avui dijous 27 de setembre a plaça Catalunya ha estat a punt de succeir un drama, de debò.
_ _ _
Unes dones de 60 anys llargs s'asseuen al restaurant i agafen la carta que, mireu per on, és en català:-"Patatas 'frachidas' son freídas, ¿verdad?" li demanen al cambrer.-"No, són "farcides", rellenas de carne"-"Ah, pues entonces no"Santa paciència.
_ _ _
"-¿Ja porteu 31 anys casats? ¿I quin és el secret?", demano."-Molta llibertat i molta confiança".Llibertat i confiança, llibertat i confiança ... uf ! Sona maco i "fàcil" ... llibertat i confiança ...
_ _ _
Trobo els pares d'una amiga a bell mig de les Rambles. Van al teatre, al Romea. Cada vegada em costa més trobar un conegut enmig de tanta gent i quan em passa m'agrada.
_ _ _
"La veritat és que l'economia la maneguen quatre gats" -em diu un amic-. "La real no, però la financera sí ... i la financera és súper-important".
_ _ _
Dos post-adolescents, caminen ràpid per la Plaça Universitat de BCN. El noi li diu a la noia:"-Lu del "baicing" és una passada""-Sí, és que astá mólt bé, astá mólt bé", contesta ella
_ _ _
-"Avui hi ha una notícia bona al diari !", m'ha dit contenta l'àvia.Com que ens coneixem l'he encertat:-"Sí, segur que és aquesta: 'La capa d'ozó, en vies de recuperació, 20 anys després del protocol de Montreal". Sí que era aquesta. Efectivament, una bona notícia: fa 20 anys semblava que el món s'hagués d'acabar pel forat de la capa d'ozó i pel que diuen l'humanitat ha sabut frenar de moment aquest problema.
_ _ _
"Uy, los tienes que acabar todos. El otro día sobraban 8 diarios y el transportista no los quiso coger, dice que si llega con diarios le echan bronca", deia una repartidora de l'ADN a la sortida del metro. Encara li en quedaven molts per repartir i ja feia cara de voler plegar !
_ _ _
-"Este va a San Vicente?"És una pregunta recurrent de gent que puja al tren que va a Sant Vicenç de Calders. No sé si us passa però a mi aquestes preguntes així amb noms "a l'antic règim" em fan sentir que visc a una època diferent de qui la formula.
_ _ _
Li demano l'esmorzar al cambrer:-"Una ensaïmada i un cafè amb llet. La llet natural sisplau"Primer em porta l'ensaïmada. Al cap d'una estona una companya seva li diu:-"Ten, el café para el nene"Ben mirat, no està tan malament que de tant en tant em considerin "el nene", oi?.
_ _ _
Diu Jordi Oriola -un habitual de les cartes al director- que "no hem de tenir por de redescubrir Catalunya perquè no la farem més feble sinó tot el contrari, més forta, dinàmica i real". "Observo -diu- que és molt més diversa culturalment i de maneres de viure, i també molt més desigualsocialment i econòmicament del que creiem". Doncs això, que no ens faci por redescobrir el nostre país tal i com és.
_ _ _
Uns amics que han estat al Nepal i al Tibet diuen que una bona opció per saber com són aquests països és llegir Tintin al Tibet, que Hergé es va documentar molt bé.
_ _ _
Diu que uns barcelonins van anar a passar el dia a Cotlliure i van demanar:- "Monsieur, la Promenade?"- "Ah, voleu dir aquell passeig ! " els va contestar un jubilat local.
_ _ _
Dilluns 28 d'agost dos cotxes oficials pugen carrer Jaume 1er amunt, accedeixen al Palau de la Generalitat com poden, procurant no trepitjar turistes. Dos mossos saluden la seva entrada: dintre del cotxe Montilla fa més pinta de President. Ja ho deia Tarradellas que les formes són imprescindibles i Pujol ho va tenir claríssim. Tantdebò mentre ho sigui el President Montilla es cregui a fons el càrrec i el que representa. De moment no em sembla que sigui així i el temps passa ràpid.
_ _ _
CINQUENA i ÚLTIMA CRÒNICA DE FKT 2007:El fil conductor dels taxistes no podia faltar per acabar les cròniques que he anat escribint sobre la Fira de Frankfurt. Aquesta ja correspon a la secció "52 Especial" perquè és una conversa col·loquial que transcorre a Barcelona.Arribo al Prat. Una dona amb empenta i armilla groga organitza a bufades de xiulet la cua de taxis i de gent que els espera. Aconsegueix que la cua sigui molt més organitzada que les d'Alemanya. Quan em toca el torn pujo al cotxe, el taxista és un noi jove. A mig trajecte m'explica:-"Soy de Colombia pero ya hace diez años que vivo en Barcelona. Vine a estudiar diseño por ordenador a la Universidad de Cerdanyola -vol dir l'Autònoma de Bellaterra- pero a los seis meses lo tuve que dejar, por el catalán".El noi és simpàtic i tot sol va explicant:-"Es que lo entendía pero a la hora de defender los temas no podía hacerlo en catalán y lo dejé".Jo l'he animat a aprendre'l ara que porta 10 anys i condueix un taxi a Barcelona, amb l'argument que "el catalán es parecido y fácil", així, de bon rotllo.-"Lo que pasa es que además me he casado con una chica de Córdoba que conocí en Madrid, así que ...""Cultura singular i universal", que dèiem a Frankfurt. Molta imaginació, seducció i constància li haurem de posar per incorporar tota aquesta gent que formen part del nostre país. Ara que qui no vol, no vol, per molt simpàtic que sigui.
_ _ _
-"Mira, avui al diari fan una entrevista a Thierri", li dic al meu nebot.
-"¿i què és una entrevista?", em pregunta.
Entrades
