Entrades
Més de 10 persones féiem cua al Massimo Dutti d'El Triangle. Som de rebaixes i la botiga és plena. Quan em toca el torn se m'acut demanar-li al caixer, tan educadament com sé:
-"I no hauríeu d'obrir la segona caixa?"
Al noi no li fa gaire gràcia la pregunta i, amb cara d'estar esperant que acabi la jornada, contesta:
-"No hi ha més personal"
A la botiga hi ha un guarda de seguretat i diversos dependents. -"Seria millor que un d'ells deixés de fer de venedor i es posés a la caixa, agilitarien la cua i jo crec que vendrien més" penso, però no li dic perquè no crec que porti enlloc. Ja s'ho faran els gestors de la botiga, però de cara al client és absurd.
Quanta raó tenia Antoni Bassas quan fa uns dies deia a El Periódico que a Barcelona "falten dependents de veritat", en resum comentava:
"Fins que els nostres dependents no tinguin una actitud semblant a la de tants comerços dels Estats Units on no te'n vas de la botiga sense que algú t'hagi preguntat "¿està trobant el que busca?", Barcelona no serà la millor botiga del món, com publicita ufanós el nostre ajuntament. I ja que dóna un premi anual a un establiment, ¿i si també premiés el millor dependent? Aquell que quan entres a la botiga penses: "Jo vull que m'atengui aquell".
2 Comments:
Jo fa molt de temps que penso el mateix. La manca de professionalitat entre els dependents fa anys que brilla per la seva absència.
Sovint (sobretot en el sector restauració) tens la sensació que t'estan fent un favor. Trobes cambrers malhumorats, que passen força de tu. O dependents que no coneixen el gènere que estan venent. Jo sempre ho he atribuit a la precarietat laboral dels nostres temps. Si t'exploten, deu costar molt trobar motivació i ganes de fer la feina ben feta, no?
En els negocis més petits, familiars, qui t'atén sol ser l'amo o algú molt proper. El seu interès fa que "cuidi" el client. En una gran superficie, en canvi, qui t'atén sol ser un jove malpagat --sovint inmigrant-- que no té cap mena de vincle emocional amb el negoci (potser contractat per una ett) ni cap consciència de professió.
Buff, el tema dels dependents està fatal.
Conec força gent en el món dels comerços i no resulta gens fàcil trobar bons dependents. Per altra banda els horaris i els salaris que s'ofereixen tampoc crec que hi ajudin gaire!!
El meu company va estar treballant precisament al Massimo Dutti. I de l'experiència l'únic profit que n'hem tret és que plega la roba més bé que jo, però el què seria laboralment parlant, tampoc és massa agradable estar de cara al públic, i cada vegada menys. D'acord que et trobes de tot però hi ha tan impresentable suelto que es pensa que "perquè paga i el client sempre té raó", té dret a comportar-se com un perfecte cabró, que aviat se't passen les ganes de posar-te darrere el taulell!!!
Post a Comment